divendres, 9 de desembre de 2016

Ja n’hi ha prou de fer el pallasso



El que volem molts catalans és que els nostres polítics ens portin a la independència i per això cal seriositat, unitat, acció conjunta i deixar de muntar el numero cada dos per tres.

El camí a la independència topa cada vegada amb més obstacles, molts dels quals ens els posem nosaltres mateixos.



La “cerimònia” de l’estupidesa va començar el passat 12 d’octubre dia de la hispanitat quan alguns ajuntaments catalans varen voler demostrar la seva valentia  “desobeint” al calendari, i obrint aquell dia les portes dels ajuntaments tot i que no s’hi podia fer cap tràmit perquè els funcionaris no hi eren. Sota el lema de “res a celebrar” alguns ajuntaments (Berga, Badalona, Celrà i algun altre) varen escenificar una protesta que en la realitat no va servir per a res positiu  pel que fa a l’objectiu que molts catalans tenim de conquerir democràticament la nostra independència. Setmanes més tard, i amb ocasió del dia de la Constitució, hem assistit altre vegada a una situació ridícula en la que novament uns quants electes han volgut “desafiar” no se sap massa bé què. No és això senyors diputats, alcaldes i regidors. No es tracta de muntar contínuament actuacions mediàtiques però gens efectives per els nostres objectius de llibertat. L’efecte de tot plegat pot ser fins i tot contraproduent i pot acabar desprestigiant el procés d’independència convertint-lo en quelcom folklòric.

El que el procés necessita són fortes dosis d’unitat i d’actuacions perfectament planificades i estructurades que permetin assolir els fins proposats. I des d’aquest punt de vista ja cansen massa les insinuacions de la CUP de no voler aprovar els pressupostos, o les declaracions de la diputada “cupaire” Ana Gabriel, criticant exclusivament a l’altre coalició indubtablement independentista del Parlament català. Aquesta gent de la CUP semblen certament agents infiltrats per l’anterior ministre de l’interior espanyol, Jorge Fernández Diaz. En molt comptades ocasions la CUP ha criticat a altre partits de l’hemicicle. Les seves crítiques s’han centrat sempre d’una manera obsessiva amb Junts pel Sí. Perquè?

Costa molt que la societat catalana independentista mantingui una actitud permanent de mobilització en favor de la independència. Veient la manca de rigor de la gent de la CUP, i fins i tot a vegades de determinats elements d’Esquerra Republicana, els ànims no poden estar excessivament enlairats davant de tot plegat. Com a exemple d’aquesta manca d’unitat de criteri es poden comentar dues situacions produïdes aquests últims dies. D’una banda Anna Gabriel de la CUP criticant a Junts pel Sí per lo malament que segons ella estan gestionant tot el referent al referèndum, i de l’altre Marta Rovira d’ERC dient que el referèndum es podria avançar si la justícia espanyola acabava condemnant a Carme Forcadell. Ha tingut que comparèixer Neus Munté, consellera de Presidència i portaveu del govern català per desmentir ràpidament aquesta possibilitat, però l’endemà mateix, el vicepresident Junqueras, a Catalunya Ràdio ha tornat a insistir amb un possible avançament del referèndum

Realment resulta difícil d’entendre que sent Mata Rovira portaveu adjunta del grup parlamentari de Junts pel Sí, Neus Munté la seva portaveu, i Oriol Junqueras el seu vicepresident es produeixin aquests situacions tan ridícules. Alguna cosa falla en la coordinació de les actuacions dels uns i dels altres. I així no anem enlloc.

I jo em pregunto si no seria molt més profitós pel procés d’independència que tots els partits independentistes es posessin a treballar d’una vegada  per assolir un major grau de coherència davant de l’opinió pública i no generar més desànim entre aquells que només veiem espectacle, postures, paraules, però cap fet determinant que ens permeti mantenir l’esperança d’una Catalunya independent.

Si el procés cap a la independència falla, si aquests polítics de tercera que ens governen, i els presumptes polítics independentistes que no estan al govern fracassen, passaran a la història de Catalunya com els traïdors més grans que cap nació hagi tingut mai al món. Mereixeran el menyspreu de tots  els catalans que estimem realment Catalunya.

No volem més pallassades; volem la independència. No volem més discussions bizantines; volem la independència. No volem traïdors; volem patriotes


No volem egoismes; no volem protagonismes; no volem discutir del sexe del àngels, o si són verdes o són madures. Volem la independència d’una punyetera vegada.

Per cert a Madrid encara se'n riuen ara dels ridícul dels nostres polítics...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada