dimarts, 29 de novembre de 2016

El diàleg que proposa el govern espanyol, és un fals diàleg ple de limitacions.


Una “operació diàleg” dirigida a canviar la imatge que el govern espanyol té a Europa, sense cap intenció real de modificar ni un mil·límetre la seva estratègia contra els interessos de Catalunya


Qui no ha practicat el diàleg en els últims anys, no pot ara endegar campanyes d’imatge, amb l’únic objectiu de prendre el pel, una vegada més als catalans  


Des de la constitució del nou govern espanyol del partit popular no han parat de aparèixer en els mitjan declaracions de ministres apel·lant al diàleg amb Catalunya per intentar resoldre el que a Madrid es coneix com “el conflicto catalán”. De fet, la paraula diàleg va començar a aparèixer abans de la constitució del govern; va ser uns dies abans de la investidura de Rajoy, quan el Rei d’Espanya es reunia mb els representants dels partits polítics per esbrinar si algun candidat disposava de majoria suficient per a ser investit, quan algun representant polític al sortir de la reunió amb el monarca espanyol va comentar que aquest els havia demanat “diàleg amb Catalunya”. En concret el representant valencià de “Compromís” va explicar a la sortida de la seva reunió amb Felip VI que el Rei els havia dit que es podia abordar sense por una reforma de la Constitució. En el mateix s’hi havien expressat altres representant polítics.

A partit d’aquet missatge del Rei i una vegada constituït el nou govern espanyol, els seus membres no s’han cansat de repetir una vegada i un altre la paraula diàleg referint-se a Catalunya. La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaria que ha heretat la “carpeta catalana” ha dit que el govern espanyol està disposat a obrir el diàleg amb el govern català sempre i quan no s’imposi al qüestió del referèndum. La mateixa becària de Rajoy, en ocasió de la presa de possessió a Barcelona del nou delegat del govern espanyol a Catalunya que està disposada a “construir diàleg i consens dins del marc constitucional”. El mateix Enric Millo (nou delegat del govern central a Catalunya) també es va manifestar en el mateix sentit oferint “un diàleg constructiu per superar actituds excloents... pensant en els verdaders interessos dels catalans sense que ningú hagi de renunciar a les seves conviccions”.
 
Les crides al diàleg no s’acaben aquí. Altres ministres del nou govern de Rajoy s’han expressat en el mateix sentit. El ministre de Justícia Rafael Català ha ofert recentment “ma estesa a dialogar amb Catalunya en tots els assumptes que preocupen a la societat catalana, però sempre dins fel marc  constitucional”. En el mateix sentit, el ministre de Cultura  i portaveu del govern espanyol Íñigo Méndez de Vigo ha assegurat que s’obre una nova legislatura que estarà basada en el diàleg, afirmant que a partir d’ara  sonaran molt els telèfons entre Madrid i Catalunya.

Sembla doncs que Madrid està endegant una “operació diàleg”. Tanmateix no en deixem enganyar. Tot plegat són paraules destinades una vegada més a enredar als catalans i que el que viuen del sistema de “solidaritat” espanyol continuïn tirant de la rifeta. Madrid pretén el de sempre: enganyar-nos.

La primera mostra d’aquesta voluntat de diàleg l’hem tingut amb el suplicatori que s’ha tramitat al Congrés dels Diputats contra Francesc Homs, amb els vots del PP, PSOE i Ciutadans. Madrid posa com a condició per al diàleg el respecte al marc constitucional, i a hores d’ara Homs no ha trencat aquest marc constitucional. Per altre banda, el diàleg és impossible quan algú exclou alternatives o condiciona el diàleg limitant les qüestions a tractar als seus interessos polítics. La crida al diàleg dels polítics espanyols respon a una crida que els ha fet el Rei Felip VI, no tant perquè el monarca espanyol consideri que algunes reivindicacions catalanes han de ser escoltades, sinó sobretot, per que sense Catalunya, la monarquia espanyola ho té força magre, tant a nivell econòmic com sobretot pel rebuig social contra la monarquia que hi haurà a Espanya, si Catalunya assoleix la independència.

Ara, ens agradi o no, la pilota està en la nostra teulada, i caldrà saber-la jugar amb molta astúcia, davant del món occidental. Fins ara, Catalunya tenia una avantatge considerable atès que fonamentalment a Europa era ben coneguda la manca de disposició al diàleg amb Catalunya per part del govern espanyol. Ara, amb aquest “operació diàleg” encarregada pel Rei Felip VI i posada en pràctica pel govern espanyol, els catalans hem d’evitar que Europa rebi el missatge que davant de l’oferta de diàleg de Madrid, els catalans ens neguem a negociar. Aquest gol no ens el poden fer. Cal astúcia per girar la truita i poder demostrar al món que aquesta oferta de diàleg del govern espanyol són exclusivament paraules sense cap voluntat d’un diàleg profund. Paraules pronunciades amb l’únic objectiu de vendre la moto d’un govern dialogant front a una Generalitat tancada i posicionada en l’exigència d’un referèndum.

La prova del 9 sobre la falsedat de les intencions de diàleg del govern espanyol les podrem veure ben aviat, quan l’endemà que el Parlament de Catalunya aprovi els pressupostos del 2017, el govern espanyol els recorri davant del Tribunal Constitucional, recurs que sense cap mena de dubte, serà admès a tràmit.  Vigilem doncs, que no ens tornin a afaitar en sec. Referèndum, o referèndum, tinguem-ho clar; passi el que passi

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada