dissabte, 29 d’octubre de 2016

Constituït a Madrid, el front contra Catalunya


 
Mariano Rajoy surt investit president del govern espanyol amb els vots de Ciutadans i l’abstenció de la majoria de membres del PSOE, que traeix així la voluntat de les seves bases


Aquesta aliança contra natura es produeix única i exclusivament per intentar frenar les ànsies catalanes d’exercir el dret a decidir lliurement i pacífica, el nostre futur  


Mentre al Congrés del Diputats, aquests votaven a favor de la investidura de Rajoy com a nou president del govern espanyol per majoria simple, als carrers de la capital una gran manifestació demanava el NO a Rajoy. Aquest contrast entre el que fan els polítics i el que vol la gent evidencia que estem davant d’una legislatura de curta volada atès que els interessos que ara uneixen als que han fet possible que governi Rajoy, aviat passaran a ser impediments que dificultaran l’entesa entre tots ells.

S’ha arribat a aquesta situació coma a conseqüència de la revolució interna que hi ha hagut dins del PSOE orquestrada per Susana Díaz presidenta del PSOE andalús que veient com Pedro Sánchez que s’oposava fermament a la investidura de Rajoy, intentava formar una govern alternatiu fent aproximacions amb ERC i el PDECat, va entendre que Andalusia podria perdre els seus privilegis si els catalans aconseguien algun dia marxar d’Espanya. Per evitar l’entesa entre Sánchez i els partits independentistes catalans Díaz li va fer el llit a Sánchez fet que el va fer caure de la secretaria general del PSOE.

El cert és que al meu entendre, una mena de “coalició” formada pel PP, Ciutadans i PSOE, amb l’únic lligam comú entre ells de voler impedir que els catalans puguin decidir lliurement el seu futur, els portarà a prendre decisions que encara enduriran més l’enfrontament entre Catalunya i el govern espanyol, i aquest fet podria comportar que catalans que avui dubten entre l’unionisme i la independència acabin abraçant els plantejaments independentistes afegint-se per tant als més de dos milions de catalans que el 9N de 2014, varen palesar la seva voluntat de que Catalunya fos un país independent.

Per tant, segons com es miri, tot i que d’entrada ens toqui patir pels nous atacs que haurem d’aguantar, a la llarga la investidura de Rajoy d’avui, atenent els condicionants en que ha estat feta, ens pot resultar beneficiosa per marxar d’aquest Estat que ha tingut un govern en funcions durant més d’1 any. Encara recordo les crítiques de Rajoy, Cospedal i Sáenz de Santamaria al voltant de les dificultats del govern català per assolir la investidura en els 5 mesos que a casa nostra va durar el període d’interinatge.

Pedro Sánchez, traït per Susana Díaz en aquest procés, ha
dimitit de la Secretaria General del PSOE i avui ha
 entregat la seva acta de diputat
 
La investidura de Rajoy s’ha produït doncs amb l’abstenció del PSOE, partit en el que fins a 15 diputats han trencat al disciplina de vot, votant NO, i posant de manifest el malestar intern que hi ha en el partit. D’aquests 15 NO, 7 corresponen als vots del PSC.


Comença doncs un període en el que Catalunya tindrà protagonisme en l’hemicicle del Congrés dels Diputats. Uns volen reformar la Constitució per “encabir-hi” a Catalunya; d’altres volen una reforma federal que uns altres no accepten, i tots volen emmanillar als catalans i tallar-nos les ales per evitar que marxem. S’omplen la boca de la igualtat entre tots els espanyols però mentre uns treballen com a rucs, altres viuen de la mal qualificada solidaritat. Fins i tot Rajoy ha ofert revisar un sistema de finançament que havia d’haver estat revisat fa ja tres anys, i el Sr. Montoro s’ha passat per l’arc del triomf. Afortunadament el president Puigdemont ja ha avisat que Catalunya no participarà en aquesta negociació. Portem masses anys sent enganyats una vegada si, i un altre també. “Que con su pan se lo coma Sra. Susana Díaz”        

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada