Un Referèndum Unilateral d’Independència al nou full de ruta de l’ANC

L’Assemblea Nacional Catalana vol recuperar la iniciativa del procés d’independència

Les celebracions del proper 11 de setembre, claus per esbrinar fins a on es pot parlar d’una erosió de la “revolució dels somriures”  

L’ANC vol recuperar el lideratge del procés independentista català, després d’haver constatat com la unitat reclamada als partits independentistes ha estat un absolut fracàs. Ho va ser al gener quan la CUP va forçar el pas al costat del president Mas per la investidura d’un president de la Generalitat, i ho ha estat ara quan Convergència, Esquerra Republicana i la CUP no han estat capaços de pactar un pressupost per a l’any 2016, amb l’agreujant que aquest últim fet ha estat acompanyat per un greu incompliment de la paraula donada, i dels acords que la CUP havia signat. Tot plegat demostra una vegada més que quan el procés d’independència ha passat a mans dels partits polítics i de la política, aquests no ha estat capaços de donar continuïtat a l’encàrrec rebut des de la societat civil i fins i tot han erosionat perillosament el procés que avui en dia aplega menys suport ciutadà que ara fa un any tal com es pot constatar en les diferents enquestes que es van publican.

Per tot això sembla positiu que l’ANC vulgui recuperar el lideratge que havia tingut en el procés, reprenent la iniciativa i obligant als partits a“marcar el pas” d’acord a les directrius emanades des de l’Assemblea. Per això, en una reunió del Secretariat Permanent de l’ANC es va decidir consultar als afiliats sobre la convocatòria d’un referèndum d’independència. Si la consulta a les bases de l’ANC dona un resultat positiu, l’ANC proposarà i exigirà al Govern i al Parlament, la celebració d’un referèndum amb resposta binària sobre una pregunta clara en relació a la independència de Catalunya. El poble de Catalunya haurà de decidir, sobiranament, el seu futur polític. D’acord amb aquest plantejament, el resultat del referèndum ha d’implicar, en cas de victòria del Si, la declaració immediata d’independència.

Val a dir però que la celebració d’aquest referèndum es veu molt i molt complicat, atès que en cap cas comptarà amb l’acceptació del govern espanyol, mani qui mani a Madrid. Encara que algun partit polític estatal estigui més o menys disposat a acceptar-lo, és evident que els altres partits polítics, el Tribunal Constitucional i la Justícia espanyola en ple, la caverna mediàtica, l’exercit, els líders polítics territorials de moltes comunitats autònomes, la pròpia monarquia, i tutti quanti, faran l’impossible per impedir que aquest referèndum es pogués dur a terme. Només en el poc probable cas que la Unió Europea decidís intervenir, el referèndum podria dur-se a terme. Repetir el 9N no tindria cap mena de valor a nivell internacional, i el resultat no seria homologat per les democràcies occidentals. 

En qualsevol cas, i independentment de com acabi tot plegat, el que sembla que sí que és real és l’intent de recuperar el lideratge del procés que està duent a terme l’ANC. És la primer a vegada que el seu president Jordi Sánchez es desmarca una mica dels interessos partidistes i reprèn la iniciativa d’un procés que mai hauria d’haver quedat en les mans exclusives dels polítics. Ara, passat el temps, es constata l’habilitat dels partits a l’hora d’apartar a Carme Forcadell de l’ANC: li van oferir un càrrec des d’on pogués influir poc, i es van fer els amos de l’ANC. Tant de bo aquesta iniciativa de Jordi Sánchez serveixi no només perquè l’ANC recuperi la iniciativa del procés sinó també per que es recuperi aquella transversalitat que va estar en la base de la força i del poder de convocatòria que l’ANV va tenir.

Aviat tindrem una prova de foc de tot plegat. Aquest any 2016, l’Assemblea ha decidit que la convocatòria de l’11 de setembre es faci en cincseus diferents: Barcelona, Tarragona, Lleida, Berga i Salt. Encara no es coneix el format definitiu de la convocatòria, però sens dubte serà una prova clau per constatar la força de l’ANC, l’erosió que ha patit el procés d’independència, i la il·lusió dels catalans per assolir una república independent. Podrem avaluar si la “revolució dels somriures” continua viva i amb força...