dilluns, 16 de maig de 2016

Esquerra Republicana de Catalunya, divideix l’ANC i sembra la divisió a l’independentisme



Intolerable actitud dels republicans influint en l’elecció d’un Secretariat Nacional que convingui als seus interessos


ERC ja ens té acostumats a treballar a l’ombra desenvolupant Plans B en favor dels seus interessos partidistes.



Jordi Sánchez encara president de l'ANC
La baixa participació en les eleccions al Secretariat Nacional de l’ANC és una prova evident de com la desil·lusió ha anat guanyant terreny en les files independentistes. Els crits a la participació fets per la pròpia Carme Forcadell han acostat a les urnes només a 7.247 persones que representen un 21,42% del total del cens. Aquesta participació indica que aproximadament només una de cada cinc persones amb dret a vot ha exercit el dret a vot. Un resultat tan galdós demostra un desinterès clar dels membres de l’ANC per escollir el que ha de ser la seva cúpula directiva per aquest proper any. Farien bé els escollits en analitzar les causes d’aquista baixa participació, perquè aquesta és una tendència perdedora.

Més enllà de les conclusions que en puguin treure, jo voldria fer avinent el meu punt de vista sobre com s’està posant en perill a l’ANC que ha estat el major catalitzador del moviment independentista que mai hem tingut. Fa dies que els mitjans expliquen la divisió interna existent en el sí de l’Assemblea, o millor dit, la divisió existent en la cúpula dirigent de l’entitat. Els partits polítics estan decidits a ocupar les màximes quotes de poder allà on els sigui possible, i l’ANC és un caramel massa golós perquè la política el respecti.

Un dels majors actius de l’ANC ha estat des del minut zero de la seva creació la seva transversalitat. Els milions de persones que hem sortit al carrer a demanar la independència de Catalunya no ho hem fet perquè ens ho demanés el Sr. Mas, el Sr. Junqueras o el Sr. David Fernández. Ho hem fet per que una organització que ens REPRESENTAVA A TOTS ens ha convocat per reclamar la independència. Sembla que alguns això no ho han entès, i ara la seva miopia els porta a trencar l’ANC de manera que ja no ens representi a tots sinó només a uns quants. Així s’ha d’entendre la manipulació que el Sr. Ferran Civit, destacat dirigent d’Esquerra Republicana de Catalunya, ha fet dies abans de la votació, quan s’ha dirigit a través del whatsapp demanant el vot per una sèrie de candidats tots ells controlats per ERC, els anomenats com a sector crítico.

Liz Castro és qui més vots va obtenir en l'elecció
al Secretariat Nacional de l'ANC
Resulta lamentable que ERC es carregui d’una manera tan innoble el procés d’independència de Catalunya. De fet ja fa temps que ERC està jugant un paper molt ambigu en la política catalana en la que prioritza els seus interessos per sobre dels del país. Durant tot el procés de negociació per la investidura del president Mas, Esquerra Republicana de Catalunya va estar treballant el seu Pla B, que consistia a anar engrescant a la CUP perquè mantinguessin el seu veto a la persona d’Artur Mas. Oriol Junqueras  sabia de sobres que si la CUP mantenia el seu veto, Mas mai anteposaria el seu interès al del país, i que tard o d’hora ell seria el beneficiat de la renuncia de Mas a la presidència. Però la maquinació de Plans B és una pràctica sembla que normalitzada en l’ADN d’Esquerra. Sempre han actuat per darrera, i ho continuen fent. La última l’estem vivint aquests dies, i no em refereixo a l’assalt a l’ANC que resulta evident per qui ho vulgui veure. Em refereixo a la negociació pels pressupostos. Per les declaracions dels uns i els altres, sembla que dins de Junts pel Sí, Convergència no estaria gens disposada a apujar l’IRPF a les rendes més altes, mentre que ERC ho voldria fer. Per aconseguir-ho, el Sr. Oriol Junqueras esta esperonant a la CUP perquè posin com a condició sine qua non aquest increment de la pressió fiscal per les rendes que superin els 90.000€ anuals. Sempre és la mateix tàctica: aliar-se amb qui faci falta per descavalcar a qui ells consideren el seu rival polític. Ho van fer, fent president de la Generalitat a una persona de la talla de José Montilla, i ara ho estan repetint a l’ANC. Per sobre de la unitat, prefereixen posar-s’hi ells encara que posin en risc la unitat i per tant al independència de Catalunya.


Veurem que acaba passant a l’ANC. Els “crítics” (controlats per ERC) han aconseguit els seus objectius i pràcticament tots ells han estat escollits. Ara, dissabte que ve, es juga el final de la partida per veure qui serà finalment qui presidirà l’ANC. En aquesta partida ERC juga amb les cartes marcades, i si aconsegueix el seu propòsit voldrà dir que la divisió definitiva a l’ANC serà un fet. I l’11 de setembre, Oriol Junqueras s’haurà de manifestar amb els seus correligionaris i els de la CUP. Poques vegades he vist tanta miopia política...                           

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada