dissabte, 21 de maig de 2016

El govern espanyol prohibeix les estelades a la final de copa, i 48 hores més tard es veu desautoritzat per la Justícia.


Ridícul històric de la delegada del govern a Madrid, Concepción Dancausa


Aquella part de la  Justícia espanyola que no depèn del govern ha actuat amb criteri i sentit comú malgrat la pressió de la fiscalia.



Concepción Dancausa, delegada del govern espanyol a
Madrid, amb Esperanza Aguirre 
Concepción Dancausa és la delegada del govern espanyol a la comunitat de Madrid. Filla d’un dels fundadors de la Fundació Francisco Franco, s’oposa a que a Madrid es canviïn els noms d’alguns carrers que estan relacionats amb el franquisme i autoritza manifestacions neonazis a Madrid. Amb aquest perfil no ha d’estranyar gens que aquesta persona hagi decidit passar a la història actuant contra els símbols de la llibertat dels catalans. Seguint instruccions del govern, la seva delegada a Madrid va decidir prohibir l’accés de les estelares a l’estadi Vicente Calderón en la final de la Copa del Rei. Els motius en que es basava la mesura eren que les estelades incitaven a la violencia.

Contra aquesta mesura es van presentar dos recursos, un de la associació de juristes Drets, i un altre del FC Barcelona. Va ser el presentat per Drets el que va aconseguir una sentència ràpida del jutjat contenció administratiu nº 11 de Madrid, que va acceptar parcialment el recurs de Drets, revocant així el veto del govern espanyol a les estelades. En la seva argumentació el jutge ha raonat que no s’ha provat que les estelades incitin a la violència. El jutge ha estat valent i ha fet prevaldre el seu sentit comú i el respecte a la Justícia i a la llibertat d’expressió, front a les pressions que havia rebut des de la fiscalia i des del mateix govern on diferents ministres havien manifestat el seu recolzament a la delegada Dancausa. Entre ells, el ministre de Justícia, el d’Exteriors o la pròpia vicepresidenta del govern Soraya Sáenz de Santamaria, tot i que entre aquests dos últims hi havia alguna discrepància: mentre la vicepresidenta argüia raons tècniques i no polítiques per justificar la mesura, el ministre d’Exteriors Margallo admetia sense cap vergonya que el verdader motiu per decretar el veto a les estelades era polític.

Mentre tot això passava a Madrid, a Catalunya s’anaven produint reaccions a la notícia de la prohibició de les estelades a la final de la Copa del Rei. D’una banda el president de la Generalitat Carles Puigdemont havia anunciat que no assistiria a la final en senyal de protesta contra aquest atac a la llibertat d’expressió, decisió que va ser compartida també per l’alcaldessa Colau. Per la seva part, Josep Maria Bartomeu, president del Barça, no havia fet pública la seva postura, però algunes fonts havien filtrat que assistiria al partit sense ocupar però el seu seient preferent a la tribuna presidencial. Coneguda la resolució judicial, tant Puigdemont com Colau han dit que assistiran a la final, i Puigdemont ha demanat responsabilitats polítiques (dimissió de la Sra. Dancausa) i rectificacions oficials (declaracions d’algun ministre el govern espanyol).   

Per la seva banda, entitats independentistes com Òmnium Cultural i l’ANC havien anunciat que regalarien 10.000 banderes d’Escòcia perquè els seguidors barcelonistes les lluïssin al Vicente Calderón. Sen dubte, aquest fet hauria tingut una ressonància mundial que al govern espanyol no li interessava gens que hi fos, i per això han vist alleujats com un jutge els ha tret del parany en que ells mateixos s’havien ficat. Tanmateix el ressò hi ha estat i són molts els mitjans internacionals que han publicat la noticia de la prohibició de l’estelada en la final de la Copa.

Hi han encara altres visions al voltant de les motivacions de la prohibició. Algunes veus ho veuen com un acte per captar vots de cara al 26 de juny, quan es celebraran unes noves eleccions generals a Espanya. És ben conegut que l’anticatalanisme ven, i per això, per captar el vot anticatalanista, el govern espanyol hauria ideat aquesta maniobra, amb l’objectiu de millorar la seva posició de cara a la cita a les urnes del proper 26 de juny.


Sigui com sigui, el que ha de quedar clar és que aquest fet ha anat molt bé a Catalunya per reforçar el sentiment independentista d’una majoria de catalans. És ben cert que a Catalunya no sabem fer bé les coses pel que fa a consolidar la independència i que la manca d’unió entre nosaltres és evident. Afortunadament però, de tant en tant, els mateixos espanyols ens ajuden...           

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada