L’Assemblea General Ordinària de l’ANC a Manresa dona a conèixer els actes pel proper 11 de setembre

L’independentisme està passant un dels moments més difícils d’aquests últims 5 anys.

La descarada intromissió dels partits polítics en les decisions de l’ANC esberla la transversalitat de l’organització que a l’hora era la seva fortalesa

Ahir diumenge es va celebrar a Manresa l’Assemblea General Ordinària de l’ANC, en la que entre d’altres temes s’havia de decidir el format que tindrà aquest any la celebració de l’11 de setembre. Un celebració que pel moment planteja seriosos dubtes sobre el seguiment que pugui tenir per part del població independentista catalana, no tant perquè molts catalans hagin abandonat l’independentisme sinó més aviat perquè molts independentistes estan farts de la desunió existent entre les forces polítiques, desanimats al veure com el polítics anteposen els seus interessos personals o de partit per sobre dels del país, i decebuts per com algunes forces dites independentistes semblen jugar més a favor dels interessos espanyols que no pas dels de la independència. Sigui com sigui, enfoquem un nou 11 S amb una manca absoluta de lideratge tant a l’ANC com a ÒMNIUM.

Trobo del tot vergonyós que alguns partits utilitzin l’ANC pels seus interessos particulars. Em pregunto que hi feien ahir a Manresa representants de CSQEP, que en cap moment han volgut donar suport als actes de caire independentista protagonitzats en el Parlament de Catalunya o representants de la CUP que tenen en el seu haver el trist mèrit d’haver tret de la primera línia del procés independentista a un líder com Artur Mas. Tot plegat una mostra decebedora de que el procés va pel camí del pedregar.

Tornant a l’Assemblea d’ahir, cal destacar al meu entendre tres acords de entre tots els que es varen prendre. El primer fa referència a la posició ambigua que ha pres l’ANC respecte a unes més que probables eleccions espanyoles al juny. Es va debatre proposar als partits independentistes que preparessin una candidatura unitària per aquests possibles eleccions. Després d’un debat molt esbiaixat, es va acabar adoptant (com sovint passa a Catalunya) un acord descafeïnat, que demostra la manipulació política existent en el sí del secretariat de l’ANC, apel·lant a “impulsar a la unitat de les forces polítiques independentistes” en lloc de la llista unitària. De nou les tesis polítiques de la gent que ERC ha infiltrat a l’ANC varen imposar els seus interessos partidistes. Vull fer notar que amb aquests actituds, l’únic que aconseguiran es trencar la transversalitat de l’ANC. Som molts els que no volem que una persona com Junqueras, i un partit com ERC governi Catalunya. Són gent de poc fiar si els he de jutjar per la seva manera poc clara d’actuar d’aquests últims anys.

El segon tema tractat en l’Assemblea i per a mi transcendent és el referent a l’elecció de la presidència de l’organització. Hi havia una proposta que defensava que l’elecció es fes per sufragi directe d’aquells que tenen dret a vot. Doncs bé, una proposta tan democràtica com aquesta va ser derrotada, pels que defensen que el president de l’Entitat sigui escollit pel secretariat nacional, de entre els diferents candidats proposats per les assemblees territorials. És a dir, els infiltrats d’ERC en el secretariat es volen reservar el dret de triar el president segons a ells els sembli, independentment del que opinin les bases de l’organització. Un altre manera d’engegar a norris la transversalitat de l’ANC.

I el tercer tema que vull ressaltar és el dels actes previstos per la celebració del 11 S d’aquest any 2016. Es preveu organitzar mobilitzacions en 5 fronts diferents repartits per Catalunya, un d’ells a Barcelona, i els altres 4 pendents encara de decidir. Es pretén enviar des de Barcelona un missatge potent al món, i en les altres 4 ciutats fer-hi actes simultanis al voltant del procés constituent. Tot plegat es mourà al voltant del lema “Cinc mobilitzacions i un sol poble”. L’ANC vol “cosir” el país amb una mena de gran xarxa que es materialitzarà quan els participants es desplacin des de totes les comarques del país, cap els 5 diferents enclavaments on es centralitzaran els actes.

Fins aquella data, es demanarà a les assemblees de l’ANC a l’estranger que tal com varen fer en edicions anteriors facin actes preparatius d’aquest 11 de setembre que serien reforçats amb la presència d’una delegació de càrrecs electes i persones del món de les arts i la cultura procedents de Catalunya per donar-los suport. Amb tot plegat l’ANC pretén que aquest 11 de setembre torni a ser multitudinari.

Tanmateix caldrà veure quina serà la resposta de l’independentisme. Hi ha veus que opinen que s’ha optat per dispersar els llocs de concentració, i adoptar aquest format nou, per poder dissimular una possible davallada en el nombre de persones que s’adhereixin als actes.

Tant de bo que malgrat tots els problemes, tots els egoismes, totes les miopies quan no cegueses, Catalunya sigui, quan abans millor un nou Estat d’Europa.