diumenge, 3 de gener de 2016

No a Mas i Si a noves eleccions al març: aquest és el veredicte final de la CUP


La gent de la CUP, no entén de política, ni de pàtries, ni de sentiments. Lo seu és oCUPar edificis buits, esCUPir als seus compatriotes, preoCUPar als ciutadans i aixecar el puny; això sí, el puny ben aixecat; que no sigui dit.


Un partit autoanomenat independentista ha demostrat ser una estafa pel seu electorat, i ha ferit de mort? al procés català cap a la independència




Finalment ha arribat el dia, i avui 3 de gener del 2016, la CUP no ha tingut més remei que treure’s la careta i donar l’estocada que alguns voldrien que fos definitiva al procés d’independència de Catalunya. En l’assemblea que han celebrat aquest matí, els cupaires (barreja de trosquistes, sants innocents, independentistes i gent sense ofici ni benefici) han decidit malbaratar l’èxit de les eleccions del 27S convertint aquella victòria en un sonor fracàs. Podríem dir que algun dia la història els passarà comptes per haver ensorrat la il·lusió de tants milers de catalans, però com que aquesta gent de la CUP no té ètica ni valors, ni principis, en el fons se’ls en fot que la història els passi o no comptes. Ells avui havent ensorrat el procés se senten uns homenets i amb això ja en tenen prou. Han dit No a Mas, i a l’ensems han dit Si a Espanya, Sí al PP i Sí a continuar sent una colònia espoliada pels espanyols.

En la patètica roda de premsa que han fet per donar a conèixer els resultats de les seves ridícules assemblees, han tingut la barra de dir que ara la pilota estava en mans de “Junts pel SÍ”, i que si aquests estaven disposats a canviar de candidat ells l’investirien president del la Generalitat. Però que s’han cregut aquesta colla d’arreplegats; qui es creuen que són, o millor que es pensen que som els catalans autèntics. Amb aquesta gent ni un sol pacte; amb aquesta gent ni un sol acord. Amb aquells que avui han fet feliços als unionistes no volem saber res. Mai més!


En la llista d’agraïments no em vull oblidar de l’ANC. Una institució que des que va abandonar-la Carme Forcadell ha caigut en la passivitat més absoluta, no ha aportat res de nou al procés, i ha defensat a la CUP com si fossin realment independentistes. Si el Sr. Jordi Sánchez  tingués un sol gram de dignitat, hauria de marxar cap a casa amb la cua entre cames. Mancat d’empatia, sense capacitat de lideratge i marcat per les seves tendències polítiques ha estat un president nefast de l’ANC, a la que ha sumit en l’ostracisme més absolut. En la curta etapa que ha estat al front de l’ANC els errors han sovintejat i la manca de connexió amb la societat civil ha estat absoluta. Sánchez ha estat un desastre de president, més preocupat per quedar bé amb Iniciativa i el seu entorn que no pas de quedar bé amb Catalunya que era la responsabilitat per la qual fou triat. De fet, quan va ser escollit com a nou president de l’Assemblea Nacional Catalana, Joan Herrera el va lloar dient que seria un gran president de l’ANC. Els fets han donat la raó a Herrera, atès que l’ANC amb la seva actuació s’ha convertit en un magnífic aliat de la CUP que li ha permès a aquesta consumar l’estocada al procés, que en el fons és el desig que sempre ha tingut Herrera. Quina vergonya per Herrera i per Sánchez, dos botiflers de primera magnitud. Ara, al twitter, Sánchez s’ha disculpat per haver demanat el suport per la CUP. “A buenas hores mangas verdes” diu la dita castellana.  No hi ha disculpa que valgui Sr. Sánchez. Vostè no tenia dret a equivocar-se. Marxi cap a casa tan aviat com sigui possible.

Ara cal preparar-se per tornar a les urnes d’aquí a 3 mesos. En una data a determinar, en el termini de 3 mesos els catalans haurem de tornar a votar si optem o no per la independència. A hores d’ara no està clar que “Junts pel Sí” es tornin a presentar en coalició, i tampoc està clar en el cas que ERC i Convergència es presenten per separat, si serien capaços d’obtenir una majoria suficient per governar Catalunya i portar al país cap a la independència. Són molts interrogants a l’horitzó. El que si que em semblaria interessant seria una candidatura transversal presentada per l’ANC, evidentment sense Jordi Sánchez, i sense polítics. Lamentablement  s’ha demostrat allò que fa temps que vinc dient; mentre el procés ha estat en mans de la societat civil, el procés era vist amb il·lusió per una majoria important de catalans. Quan aquest ha passat a les mans dels polítics és quan han començat a aparèixer les desavinences, les traïcions, i el procés ha anat finalment pel camí del pedregar.  Serem capaços els catalans de tornar-lo a dinamitzar, tornar a il·lusionar a gent, i sobretot, serem capaços per una vegada a la vida de vèncer?

De moment, i després de les primeres reaccions, el president d’ERC ja ha dit que continuarem lluitant per la independència, i sembla també que “Junts pel Sí” li ha contestat a la CUP que només hi ha un candidat a ser investit president de la Generalitat, i aquest és Artur Mas.


En moments de tristor, en moments dificultosos, jo vull llençar un crit al cel ple d’esperança: Ho aconseguirem Visca Catalunya Lliure!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada