diumenge, 10 de gener de 2016

A l'últim minut i de penal: hi ha acord d'investidura


Junts pel Si proposa a Carles Puigdemont alcalde de Girona, com a candidat a la presidència de la Generalitat.


ERC i institucions afins, han tingut una actitud de mesquinesa al voltant de la candidatura del president Mas.



Quan ningú ho esperava, quan tothom donava per fet que dilluns al mati el president Mas signaria el decret de convocatòria de noves eleccions pel dia 6 de març, va saltar la notícia: hi havia acord per la investidura.

Junts pel Sí i la CUP havien estat capaços de desencallar el procés gràcies a un acord que tot i ser benvingut, només faltaria, té uns costos excessivament cars per un país com Catalunya. El perjudici més important afecta al president Mas, que s'ha vist obligat a fer un pas enrere i abandonar la seva temptativa de presidir una vegada més la Generalitat de Catalunya. La pregunta és saber que és el que finalment ha obligat a Artur Mas a prendre aquesta decisió. I la resposta fàcil és respondre que la pressió de la CUP ha estat la responsable d'aquesta situació. Tanmateix aquesta és la causa aparent que justificaria la decisió de Mas, però al meu entendre hi han altres raons al darrere.

Fa temps que s'observa el silenci sospitós d'ERC davant de la petició de la CUP de fer fora Mas. Mai Oriol Junqueras ha dit públicament que Mas tenia tot el seu suport i que sense Mas no hi havia cap possibilitat d'acord. En lloc d'això s'ha dedicat a demanar que es negociï fins a l'últim moment per evitar les eleccions al març, sabent que d’aquesta manera pressionava a Mas i sense dir-ho li mostrava el camí de la porta. I aquest posicionament poc clar de "si però no" ha donat ales a la CUP per mantenir el seu xantatge. La manca de suport clar al president Mas, la manera poc afectiva amb que sempre han tractat a Mas, i la forma poc respectuosa que sempre ha fet servir Junqueras a l'hora de parlar de Mas, el fa un home de poc fiar. Però no ha estat només Junqueras qui ha actuat d'aquesta manera. Cal denunciar el paper d'estrassa fet pel president de l'ANC Jordi Sánchez qui seguint probablement instruccions d'ERC sempre ha mantingut una calculada ambigüitat a l'hora de recolzar la candidatura del president Mas. El Sr. Sánchez ha comès a més una errada històrica que per ella mateixa el desqualifica i al meu entendre l'obliga a dimitir del càrrec, atès que amb el seu partidisme ha trencat la transversalitat que sempre havia caracteritzat a l'ANC. I el mateix es pot dir del partidisme i seguidisme escandalosos del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que ha convertit aquesta entitat en una mena de marca blanca d'ERC. Lamentable que es vulgui construir un nou país amb aquestes actituds tan poc honestes i sobretot tan pròpies de gent amb principis qüestionables i egoistes que posen els seus interessos particulars per sobre dels interessos del poble català. Autènticament lamentable. Segurament tots ells perseguien un mateix objectiu, com és el de acabar investint president de la Generalitat a Oriol Junqueras, però afortunadament per Catalunya el tret els ha sortit ben bé per la culata. 

Tanmateix, el fet que vull destacar és la gran generositat del president Mas. Ell estava del tot legitimat per les urnes per presidir la Generalitat de Catalunya i en canvi ha preferit el sacrifici personal per facilitar amb el seu gest, la governabilitat de Catalunya, però sobretot per donar continuïtat al mandat democràtic que Junts pel Sí havia rebut en les eleccions del 27S. Estàvem a punt d'engegar a norris una situació probablement única, i en l'últim moment, veient que les eleccions del març eren inevitables, el president Mas ha tingut un gest que la historia li haurà de reconèixer: ha aconseguit un acord d'investidura amb la CUP, pel qual, el candidat a presidir la Generalitat serà l'alcalde de Girona Carles Puigdemont. Un gest propi d'un gran polític, d'un estratega amb una gran visió de futur, i d'un patriota capaç de posar pel davant els interessos de Catalunya. Gràcies Sr. Mas.

Vull fer notar que en el nostre país, gestos com els del president Mas no són precisament habituals. Ben al contrari, com hem pogut veure amb les actuacions de Junqueras, Sánchez o Cuixart, sovint les intrigues, els interessos de curta volada, les trampes, el no tenir valors, abunda en la política però també en el món dels negocis. A vegades fins i tot entre amics es veuen aquestes traïcions pròpies de miops, però sobretot de persones sense valors.

Ara, un actiu com el del president Mas, no es pot perdre pel procés. Pel que sembla, a banda de aprofitar al seva experiència, sembla que se’l vol utilitzar a nivell internacional, per fer conèixer el procés d’independència que està vivint Catalunya. Artur Mas és un home conegut internacionalment i això pot ajudar a que algunes portes que s’han intentat obrir en països sobretot europeus, es pugui  tornar a intentar la seva obertura, gràcies al coneixement que les nacions europees tenen del president Mas. De ben segur que el govern espanyol intentarà per la seva banda posar tots els cadenats possibles a totes aquestes possibles portes.


Sigui com sigui, el president Mas ens ha donat a tots una lliçó de bonhomia, d’alta política, d’estratègia, de patriotisme i de sentit de la responsabilitat. Gràcies president Mas. Catalunya li estarà eternament agraïda per aquest gest.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada