dijous, 12 de novembre de 2015

Avui és un dia molt trist


La CUP demostra la seva ceguera estratègica i la seva obcecació vetant al president Mas


Catalunya corre el ris de perdre una oportunitat històrica per assolir al independència



Avui s’ha celebrat al Parlament de Catalunya el segon debat d’investidura després que el celebrat entre dilluns i dimarts passats va resultar estèril des del punt de vista de la investidura del president de la Generalitat. El NO de la CUP i el seu “torni dijous, Sr. Mas” no eren res més que paraules buides, atès que tot i que el president Mas els ha proposat sortides noves molt similars a les que ells havien demanat aquests dies enrere, no hi ha hagut manera de trencar l’enroc permanent en que es troba la CUP. El Sr. Mas ha tornat dijous, però la CUP ha mantingut el seu obsessiu i malaltís NO.

Dilluns passat el Parlament de Catalunya va aprovar una Resolució en la que es comprometia a endegar el procés cap a una república catalana i s’instava al govern de la Generalitat a fer, en el termini de pocs mesos, les lleis necessàries per poder donar contingut a l’Estat propi. També es deia que no es considerava al Tribunal Constitucional (TC) competent en els temes relacionats amb Catalunya, i s’instava al govern de la Generalitat a obeir exclusivament el mandat emanat del Parlament de Catalunya. Doncs bé, tot això se n’ha anat a norris per culpa d’un partit, la CUP, que no ha estat capaç de superar la primera prova del 9 respecte a la seves prioritats. En lloc de posar Catalunya per damunt de tot han decidit posar un obsessiu NO a Mas per sobre de la independència de Catalunya., postura aquesta molt difícil d’entendre per una persona que estimi Catalunya, i entengui l’absoluta necessitat d’assolir la independència.

Un No a Mas, que en realitat és un NO a Catalunya, un NO a la independència. Un NO a un milió sis-cents mil catalans que varen votar a “ Junts pel Sí” (JxS) el passat 27S. Un NO en definitiva a la pròpia Resolució que dilluns al matí va aprovar el Parlament de Catalunya a proposta de la pròpia CUP i de JxS. S’agafi com s’agafi, no hi ha manera d’entendre-ho. Deia que és un NO a la Resolució perquè és ben sabut que tot i que està aprovada, un govern en funcions no la pot desenvolupar. Les conseqüències del vot negatiu de la Cup a la investidura del president Mas, són un error històric que els catalans podem pagar molt car.

I mentre que aquí, nosaltres solets ens tirem trets als peus, mentre nosaltres mateixos posem traves a la independència,  el govern espanyol tira pel dret sense cap oposició per la part catalana. Ha presentat  recurs d’inconstitucionalitat davant del TC, contra la Resolució aprovada al Parlament que òbviament ha admès a tràmit, i a més ha comunicat que cometran delicte de desobediència a la presidenta del Parlament, al president Mas, als consellers en funcions i a la Mesa del Parlament en un acte que és tota una amenaça a aquestes persones. La Resolució ha quedat doncs sense cap valor “formal”

Per acabar-ho d’adobar la fiscalia ha demanat als Mossos d’Esquadra que denunciïn aquells indicis de sedició i rebel·lió que puguin observar a Catalunya. Aquesta petició afecta a persones no aforades, és a dir, alts càrrecs del govern, funcionaris o particulars que hauran de mesurar amb peus de plom les seves actuacions.

I mentre tot això passa, aquí anem desfullant la margarita, discutint si són verdes o són madures. Certament els catalans som una gent molt peculiar. Ens passem tres segles intentant assolir la independència i quan la tenim a tocar nosaltres mateixos malmetem  la millor ocasió que la història mai ens ha deparat. 

Decepció doncs per que estem a punt de malbaratar la millor ocasió que mai ha tingut Catalunya  per assolir la independència; decepció per que no he detectat les idees clares ni a Òmnium ni a l’ANC. Ara han convocat una concentració al Parlament per aquest cap de setmana, reclamant unitat, quan realment el que cal és reclamar que la CUP deixi de fer el ganso d’aquesta manera; que se’n adonin del moment històric i que estiguin a l’alçada de les circumstàncies i al servei de Catalunya.


No veig prou convenciment ni fermesa suficient  en les entitats sobiranistes per la defensa a ultrança de la candidatura del president Mas. He sentit comentaris “home.. post ser si que Mas hauria de fer un pas al costat..” Aquestes postures, alimenten la bogeria obsessiva de la CUP i no són gens democràtiques. Torno al que he dit al començament: no és democràtic que aquells que han obtingut tres-cents mil vots vetin al candidat d’aquells que n’han obtingut un milió sis-cents mil. I entre les persones en les que detecto questa manca de fermesa i de convicció  defensant la candidatura del president Mas, hi ha un personatge molt significat: el Sr. Oriol Junqueras, que en lloc de defensar obertament al candidat de JxS fuig d’estudi cada vegada que li pregunten per aquesta qüestió. Vull pensar que al president Mas no li estan “fent el llit” des de la seva pròpia coalició.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada