El socialisme espanyol, i l’oficialista català, no tenen cap credibilitat

La reforma federal de la Constitució, queda en no res.

El PSOE abraça les tesis del PP pel que fa la resposta que cal donar al “problema català”

Com és sabut, tan el PSC per boca de Pere Navarro, com el PSOE en paraules de Pérez Rubalcaba portaven mesos (des de l’anomenat congrés socialista de Granada) demanant la reforma de la Constitució amb l’objectiu, entre d’altres, d’enquibir-hi a Catalunya per tal que els catalans en hi poguéssim sentir a gust, assegurant un determinat blindatge per les qüestions lingüístiques, i una certa especificitat pel que fa al seu finançament. Pretenien estructurar una Espanya federal, deien ells.

Aquesta possibilitat ha estat no tan sols criticada pel Partit Popular, sinó que fins i tot el president Rajoy va arribar a dir que no veia clars, els motius pels quals caldria un canvi de la Constitució i que en cap cas hi havia ni tan sols el consens necessari per fer-ho.  

Des de Catalunya, aquesta alternativa no ha estat mai vista amb bons ulls més enllà del propi PSC i evidentment del col·laboracionista Josep Antoni Duran Lleida, amb el seu discurs interessat de la “tercera via”.  Als catalans, els espanyols sempre ens han enredat. Quan es va pactar la Constitució actual, es va fer amb una lectura àmplia, consensuada entre les forces polítiques de l’època. Han passat 35 anys mal comptats, i n’hi ha hagut prou per canviar la lectura del text constitucional, i a través del domini polític d’aquest alt Tribunal, capgirar tot aquell consens, i interpretar els textos legals des d’una posició molt més restrictiva i sempre contrària als interessos de Catalunya. 

Ens han capgirat la interpretació de la immersió lingüística, ens han estafat amb un model de finançament que perpetua fins a límits impossibles d’aguantar el dèficit fiscal de Catalunya en benefici de comunitats subvencionades, que no fan cap esforç per ser elles més eficients, ens han esmicolat l’Estatut, volen imposar el català a les escoles, encara que un sol nen d’una classe, demani ser escolaritzat en castellà, les infraestructures catalanes són les menys dotades de tot l’Estat atenent a la població, han promès no se quantes vegades modernitzar les rodalies, i les averies són constants, etc.

És per això que la proposta de modificar la Constitució a molts catalans ens semblava del tot inútil, per que encara que hi hagués quòrum per canviar-la, després la continuarien interpretant segons els convingués.   Per això la proposta socialista ens semblava que era una enredada més de les moltes que al llarg de la història els espanyols ens han fet. 

Però aquest vegada no ha fet falta que passessin anys per adonar-nos que la proposta socialista era un nou engany a Catalunya. Ha estat el flamant líder del PSOE, el madrileny Pedro Sánchez, que en una entrevista al diari ABC ha dit que aparca la petició de reforma constitucional des d’una perspectiva federal, per que això aniria en benefici dels nacionalismes. I ho ha fet deixant al PSC amb cara de moniato; està clar que els socialistes catalans no pinten absolutament res dins del PSOE

S’ha tret la careta, i ha dit el que realment pensa ell i moltíssims  espanyols, d’esquerra i de dreta. El problema no és l’adscripció política; el problema és l’enveja generalitzada que molts espanyols senten vers Catalunya i els catalans. I és aquesta enveja la que els fa actuar prenent decisions que constantment perjudiquen a Catalunya i per tant als catalans. Està clar doncs, fins i tot per aquells que els costa entendre-ho, que els catalans no tenim cap mena de futur a Espanya, a no ser que estem disposats a renunciar a la nostra personalitat, a la nostra llengua i a la nostra cultura. Mai ens acceptaran com som, en igualtat de condicions, i sempre intentaran, maltractar-nos tant com puguin. És la manera que tenen de traduir aquesta enveja que senten en fets concrets.

Només ens queda un camí, si realment volem continuar sent nosaltres mateixos... treballar tant com puguem per assolir la independència tan aviat com sigui possible.