dimecres, 13 d’agost de 2014

Als separatistes ens cal més unió que mai

El tacticisme polític és nefast en aquests moments tan importants


El cop baix de la família Pujol al procés sobiranista, hem d'aconseguir que quedi en res pel que fa a l'assoliment de la independència 


Catalunya està davant d’un dels moments més crucial de la seva història. Estem a tocar de la independència tan anhelada per una majoria de ciutadans d’aquest país, i és precisament en aquest moment històric quan apareixen a l’escena pública, elements que distorsionen la marxa del procés cap a la independència, perjudicant clarament el fort moviment social que li dona suport.



Abans de continuar, voldria deixar ben clara una primera constatació, i és la ceguesa de tots   transversal com el que  s’està duent a terme a Catalunya. Sembla mentida que no se’n adonin que si no recolzen el procés, el procés els passarà per sobre.

Fet aquest aclariment, si que m’agradaria fer un petit repàs des del meu punt de vista,  d’aquests elements que estan perjudicant  la marxa de Catalunya cap a la seva independència .

El primer d’aquests elements que distorsionen  que haig d’esmentar és el que fa referència a l’afer de la família Pujol. Per més que em dolgui, aquest assumpte ha estat un cop baix pel procés sobiranista de Catalunya. Som molts els que hem tingut en gran consideració al president Pujol, per la gran quantitat de coses positives que ha fet al llarg de molts anys per Catalunya. Com a ser humà que és, entenc que hagi pogut cometre errors, delictes si es vol dir així, i que hagi defraudat a la hisenda pública i hagi fet la vista grossa davant d’algunes malifetes importants d’algun dels seus fills. Això ho puc entendre, tot i que hem fa molt mal que una persona que havia estat un referent de comportaments ètics fins ara, m’hagi decebut d’aquesta manera. Tanmateix el que més m’ha decebut no és això, tot i l’envergadura dels possibles delictes comesos per la família. El pitjor ha estat al meu entendre que hagi  triat precisament aquest moment per fer-ho públic, danyant clarament la credibilitat del procés sobiranista no només des d’una òptica espanyol a sinó també internacional.

El segon element nociu pel procés han estat les recents declaracions de la Sra. Joana Ortega, un dels membres del govern català que menys ha justificat els sou que guanya. La Sra. Ortega, que no és veu autoritzada tot i el seu càrrec, atesa la seva mediocritat política, actuant com a “corre-ve-y-dile” de Duran Lleida, ha sembrat ombres sobre la voluntat del govern de la Generalitat de voler treure les urnes al carrer  el pròxim 9N. Aquest fet palesa per si mateix que en el sí del govern de CiU no hi ha una unitat d’acció. Es tracta d’un equip de govern que d’equip no en té res, atès que alguns dels seus membres  actuen impunement enviant missatges que desconcerten als ciutadans i creen incerteses en la població. Mentre el president Mas s’esforça en dir que el dia 9 de novembre votarem, la Sra. Ortega s’ha permès dir que si no es pot votar el dia 9 ja es votarà un altre dia, amb una frivolitat impròpia d’un responsable polític. No soc capaç d’entendre que fa aquesta Sra. En el govern de Catalunya. Ja se que és la “quota” d’Unió Democràtica, però  a Unió no hi ha ningú que la superi? Costa de creure.

El tercer element que vull considerar és Esquerra Republicana de Catalunya. Aquest partit, està actuant amb un tacticisme absolut, el qual s’anteposa fins i tot als interessos de Catalunya. I això és imperdonable en un partit que diu e la independència és el seu únic objectiu. Veient com actuen diria que la seva principal preocupació no és Catalunya, sinó guanyar unes futures eleccions. El fet de defugir les responsabilitats de govern, deixant que Convergència es cremi sola és en aquests moments un error estratègic monumental, a més de ser una traïció al arrels independentistes del partit. Ara no és hora desgastar al rival. Ara és hora de guanyar la independència de Catalunya, i aquesta només es guanyarà desde la UNIÓ de totes les forces que hi creuen, sempre i quan siguin capaces de deixar les tàctiques, els interessos de partit i els personalismes per un altre ocasió.

Voldria que entre tots s’ho pensin bé. És un moment massa important per jugar a la política amb miopia sense adonar-se que estan posant en risc allò més preuat per una majoria de catalans: la nostra independència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada