El Rei d’Espanya ha abdicat

En el seu primer discurs després de l’abdicació del seu pare, Felip VI fa una glosa de la nació espanyola

Pels catalans, aquest canvi en la successió a la corona espanyola, no ens aportarà cap nova situació: “más de lo mismo”

Aquests dies la notícia està en el fet que el passat dia 2 de juny, el Rei d’Espanya li va comunicar formalment al president del Govern espanyol la seva voluntat d’abdicar en el seu fill, que regnarà a partir d’ara amb el nom de Felip VI.

El cert és que al sobiranisme català aquest fet ni li va ni li ve; allà els espanyols amb l’organització i el tipus d’Estat amb que es vulguin dotar. Bé, exactament tampoc és ben bé així, per que tot indica que els partits majoritaris espanyols ja han decidit ells el que convé als espanyols, els quals no podran exercir el seu dret a decidir atès que PP i PSOE han decidit que Espanya ha de continuar sent una Monarquia Parlamentaria segons estableix la Constitució espanyola, furtant així el dret dels espanyols a poder decidir lliurement la forma d’Estat que els convingui més.

Deixant de banda aquestes reflexions, sembla que no queden clares les raons per les quals el Monarca espanyol ha decidit abdicar. Per uns el seu estat de salut n’és la causa;  altres opinen que la motivació que l’ha portat a abdicar cal buscar-la en el conflicte català que es pot complicar encara més de cara a la tardor propera; també hi ha qui diu,  com ho ha fet el conseller Homs, que el motiu de l’abdicació està en el fet de poder “mantenir el negoci familiar”. Sigui quina sigui la raó, en qualsevol cas sembla que pel que fa a Catalunya no s’han d’esperar canvis d’actitud per part del nou Monarca espanyol si ens guiem pel contingut del seu primer discurs després de saber que seria nomenat Rei, en el que va fer una glosa de la unitat de la nació espanyola. Per tant, de cara a Catalunya, tot continuarà igual en la voluntat de la política espanyola encapçalada pel nou Rei: munyir la mamella econòmica que tan bé els raja a Catalunya.

Més enllà d’això, si que m’agradaria entrar una mica en el joc de les al·legories. Felip VI va tenir com antecessor en el tron d’Espanya a Felip V, que és qui va conquerir Catalunya després del brutal setge de Barcelona a l’any 1714 del qual enguany en celebrem el tri centenari. Precisament el dia de la coronació de Felip VI serà també el tres-cents-setè aniversari de la crema de Xàtiva per part de les tropes de Felip V. Són coincidències que em sembla que volen augurar un canvi de cicle en la història dels Borbó.

Sigui com sigui, aquest fet ha generat importants discussions tant a nivell espanyol com català. Aquí, a casa nostra, només el PSC, PPC i Ciutadans estan a favor de votar la coronació de Felip VI; Convergència i Unió (a l’igual que el PNV al País Basc) està per l’abstenció, mentre que ICV i ERC estan clarament a favor del NO.

Tanmateix cal adonar-se d’una cosa: el fet de votar SI o votar NO, signifiquen que et vols implicar en la vida política espanyola. Els del SI des d’una perspectiva monàrquica, mentre que els del NO, des d’una vessant republicana. Sobta el paper del PSC que com ja ens té acostumats des de fa anys, seguint l’estela que li marca el PSOE cau en greus contradiccions: Des de quan el partit socialista és monàrquic? Aquests s’han vist abocats una vegada més a un paper d’allò més patètic.    

Passi el que passi a Espanya m’agradaria que aquest ascens de Felip VI al tron espanyol signifiqués el contrari del que va significar el regnat de Felip V. Llavors Catalunya va sucumbir a la força de les armes. Ara al 2014, Catalunya hauria de vèncer amb la força de la democràcia.

Tant de bo ho puguem celebrar !