diumenge, 22 de juny de 2014

Canvis a la monarquia espanyola: noves cares, mateixes actituds



En  el discurs posterior a l’acte de proclamació de Felip VI com a Rei d’Espanya, el nou monarca manté, pel que fa a Catalunya, el mateix discurs històric dels Borbó


La gran nació espanyola es configura com una idea fixa en els discursos de la  monarquia espanyola d’ara, d’abans i de sempre. 



  
El dia 18 de Juny, Madrid va viure la proclamació de FelipVI com a Rei d’Espanya. Aquells que tenien alguna esperança (devots de la tercera via) en que aquest nou monarca pogués aportar algun plantejament nou pel que fa a la situació de Catalunya, la decepció deuria ser l’expressió que millor s’escau per definir el seu estat d’ànim després d’haver escoltat el discurs de Felip VI.

Evidentment cap referència a la possibilitat que els catalans puguin decidir lliurement el seu futur.  El Princep Felip havia dit a l’any 1986 ara fa 27 anys, en el Parlament de Catalunya que “los catalanes seran lo que ellos quieran ser”. Dons bé, sembla que aquesta afirmació al nou Rei ja se li ha oblidat del tot, atès que en seu discurs, en cap cas va parlar que els catalans puguem decidir lliurement el nostre futur. Només aquest fet ja demostra per ell mateix que aquest senyor, el Rei Felip VI, practica la mateixa filosofia política que la majoria de líders espanyols (recordem quan Rodríguez Zapatero es va comprometre a acceptar l’Estatut que sorgís del Parlament de Catalunya).

Però no content amb això, Felip VI va continuar desgranant les virtuts de la política espanyola, fent referència a la Constitució dient que reconeix la diversitat com a característica pròpia de la identitat espanyola. Aquesta mateixa Constitució que per altre banda sembla que si permet a ministres com el Sr. Wert atemptar contra el català a l’escola. Doncs menys mal que la Constitució garanteix la diversitat, per que si fos al contrari ves a saber on estaríem ja els catalans...!

Però el seu discurs contenia altres afirmacions dignes de ser comentades, com per exemple quan Felip VI va reafirmar la seva fe en la unitat d’Espanya, deixant una vegada més de banda la voluntat d’uns avui encara súbdits d’ell, de voler marxar fora d’aquesta suposada unitat. Encara ho va arrodonir més dient que “España es una nación unida i diversa en la que cabemos todos”. Què deu entendre aquest Sr. per hi cabem tots? Sens dubte uns hi caben millor que d’altres. El Rei Felip VI no s’adona que dins d’aquesta Espanya que ell defensa hi ha ciutadans de primera, que hi caben molt bé, ciutadans de segona, que ja no hi caben tant bé, i finalment ciutadans de tercera que som els catalans, que com que no hi cabem gens bé, volem marxar. I per què no hi cabem gens bé? Doncs molt senzill, per que ens fan sentir com ciutadans d’una colònia, en la que es pretén acabar amb la seva llengua, la seva cultura i la seva història, i a sobre una part dels espanyols volen viure a les esquenes d’un poble tant treballador com el poble català. El Rei Felip VI ( o els seus assessors, o tots plegats) encara no han entès res del que passa a Catalunya.

No cal anar més lluny per entendre la reacció del President Mas, que com és sabut no va aplaudir el discurs del monarca espanyol. Aquest fet no va passar desapercebut als mitjans de comunicació espanyols que ràpidament es van fer ressò del gest, òbviament criticant l’actitud del president Mas. El president Mas va comparèixer més tard al mitjans, i va explicar d’una manera molt entenedora la  seva postura: "no he sabut trobar cap referència a la realitat plurinacional d’Espanya" els va dir a tots aquells que havien posat el crit en el cel pel fet que el president Mas no aplaudís el discurs de Felip VI.

És curiós constatar com en aquesta Espanya en que hi caben tots, diversa i unida a la vegada, una espècie de compte de fades on es respecten tots els sentiments i sensibilitats, la reacció del President Mas va ser tan criticada, mentre que l’actitud del president del PNB Iñigo Urkullu i lendakari del govern basc, que va ser exactament la mateixa que la del president Mas, va ser molt poc comentada.      


Això dels comptes de fades, deu estar de moda en aquesta Espanya on la ventafocs acaba sent la reina d’un país meravellós... Que se’l quedin...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada