divendres, 17 de gener de 2014

Nova sessió històrica al Parlament de Catalunya



Gairebé dos terços de la cambra aproven demanar autorització a Madrid per fer la consulta

L’abstenció de les CUP es veu compensada pels vots de tres diputats del PSC que voten en consciencia per respecte a Catalunya  






Ahir es va celebrar un Ple en el Parlament de Catalunya en el que es va acordar demanar al Congrés dels Diputats la delegació a la Generalitat de la competència per convocar el referèndum per la via de l’article 150.2 de la Constitució. Cal destacar l’àmplia majoria que aquesta Proposició de Llei Va assolir: hi varen votar a favor 87 diputats dels 133 presents, fet que dona un 65,41% de vots afirmatius tant per cent molt proper als 2/3 de la cambra. Els vots s’han repartit de la manera següent: 87 vots a favor, 43 en contra i 3 abstencions. Han votat a favor de la iniciativa els diputats de CiU, ERC, ICV-EUiA i els socialistes Marina Geli, Núria Ventura i Joan Ignasi Elena; en contra, els setze diputats del PSC restants, els del PPC i C's, i s'ha abstingut la CUP. 

Més enllà del paper estrambòtic de les CUP, que encara no saben que volen ser quan siguin grans, la notícia s’ha produït quan els tres diputats del PSC esmentats han decidit prioritzar el sentiment de les seves consciències per sobre de les imposicions del partit, obviant la disciplina de vot. Aquest gest és molt important, atès que significa varies coses a la vegada. La primera, que el socialisme catalanista és rebel·la contra la dependència del PSOE en temes tan transcendents com el futur de Catalunya. El PSC no pot, ni per història, ni per tradició ni per principis girar l’esquena al clam de la societat catalana.  La segona, que aquesta rebel·lió no és cosa de tres, sinó que té una base molt àmplia: avui mateix s’ha donat a conèixer un moviment de suport a aquests tres diputats a través d’un manifest signat per “il·lustres” dels socialisme català com Tura, Royes, Nadal, Castells, i d’altres. El manifest es titula “Crida Socialista pel Referèndum”. La tercera qüestió que voldria ressaltar és la debilitat de la direcció del PSC. Després d’aquest revés, qualsevol directiu polític o empresarial, que constatés el nivell de contestació que en aquests moments tenen Navarro, Lucena, Collboni i Companyia, hauria presentat la dimissió per poca dignitat que tingués. En comptes d’això exigeixen als diputats díscols que entreguin les seves actes de diputat, donant per entès que ells estan en possessió de la veritat.


Ventura, Geli i Elena, els tres herois del Parlament
en el Ple d'ahir

En aquesta mateixa línia, la diputada Martínez Sempere també ha defraudat. Ella formava part d’aquest grup de socialistes catalanistes díscols que volien prioritzar el que els deia les seves consciències per sobre dels dictats del partit, però com que la Sra. Sempere aspira a participar a les primàries del seu partit per l’alcaldia de Barcelona, ha fet com l’alcalde Ros, i ha prioritzat els seus interessos personals. Per evitar que el trencar la disciplina de vot la perjudiqués en les seves aspiracions ha decidit acceptar el sentit del vot imposat pel seu partit, en aquest cas sense abandonar el seu escó (d’alguna cosa ha de viure la senyora).
Tots aquests fets no han passat desapercebuts a nivell internacional. La llista de mitjans que s’ha  fet ressò de la petició catalana és extensa, fet que demostra que la internacionalització del conflicte amb Espanya és un fet, i que el procés català interessa al món. Cal ara veure com reacciona la comunitat internacional quan el Congrés dels Diputats espanyol doni un nou cop de porta a les aspiracions catalanes que mica en mica van aconseguint el respecte de les democràcies de tot el món.
Seguim fent camí cap a un futur comú il·lusionant: Catalunya, un nou Estat a Europa                            


Voldria encara destacar una altres aspectes: la valentia i dignitat de Elena, Geli i Ventura contrasta amb la covardia i egoisme de l’alcalde lleidatà Àngel Ros. Aquest no ha dubtat a abandonar l’acta de diputat, traint al seu país i als seus companys catalanistes, però amb les esquenes ben cobertes  atès que ell és alcalde i els altres tres no. D’aquesta manera Àngel Ros s’assegura continuar sent el candidat del PSC a l’alcaldia de Lleida a les properes eleccions municipals. Sembla mentida que un home tan suposadament catòlic, deixa tirats als seus companys díscols, deixa de banda els interessos del seu país, i es decanta per una opció “segura”: continuar medrant en la política gràcies a continuar a la Paeria.

Destaca al poca categoria política d’alguns responsables del PSC demostrada en el decurs d’aquests esdeveniments. El Sr. Maurici Lucena ha demostrat ser políticament inútil i no té cap credibilitat. El seu company de partit i alcalde de Cornellà Sr.Antonio Balmón va en la mateix línia, intentant projectar ombres sobre les tres persones que han obrat seguint els dictàmens de la seva consciència i d’acord a la seva dignitat. Paraula aquesta que molts dirigents del PSC ignoren.    


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada