divendres, 6 de desembre de 2013

Fracàs unionista el dia de la Constitució espanyola


5.000 persones desfilen per Barcelona, el dia que els espanyolistes havien de demostrar la seva força



La “majoria silenciosa” a la que al·ludia la becària de Rajoy, reclama més que mai la INDEPENDÈNCIA!


  
La celebració del dia de la Constitució dels espanyols va començar ahir a la delegació del govern espanyol a Catalunya, on la “delegada” Llanos de Luna va brindar amb les forces polítiques que li són afins per la Constitució dels espanyols de l’any 1978. La foto per la història la integraven la pròpia Llanos de Luna, la seva companya de partit Alicia Sánchez Camacho, l’espanyolista Albert Ribera i l’impresentable Pere Navarro, que més que líder del PSC sembla un lacai al servei del PSOE. Aquesta celebració volia ser l’avantsala d’una manifestació massiva que avui, dia 6 s’havia de fer pels carres de Barcelona.

 
La manifestació havia de començar amb una xocolatada a la Plaça del Rei de Barcelona a la que a tot estirar hi han assistit uns 500 “peperos”, i això que era gratuïta!. A continuació a les 12 del mig dia a la Plaça Urquinaona havia de començar la gran manifestació per omplir d’espanyolitat els carres de Barcelona. I heus aquí que aquesta “manifestació multitudinària” ha reunit una quantitat ingent de persones: 5.000

En saber de l’èxit de la convocatòria, no he pogut més que recordar les paraules de la Sra. Soraya Saenz de Santamaria, becària de Rajoy, quan el dia de la cadena humana, davant dels quasi 2 milions de catalans que ens vàrem donar les mans reclamant la independència, va fer un al·legat en favor del la “majoria silenciosa” que aquell dia no havia sortit al carrer. Imagino la cara de circumstàncies que se li deu haver posat a aquesta Sra. quan ha comprovat que aquella majoria silenciosa que ella defensava estava integrada per 5.000 ciutadans, contant-hi a una sèrie de botiflers  ben coneguts com ara el Sr. Alejo Vidal Quadras, famós per la seva fòbia a tot el que respira un cert aire català.

Algú recordarà que el 12 d’octubre, unes 30.000 persones es van aplegar a la Plaça de Catalunya per proclamar la seva espanyolitat. Com és que la xifra s’ha reduït tan espectacularment? En primer lloc per que avui no hi han hagut autocars organitzats des de Madrid, Saragossa o València per venir a Barcelona a manifestar-se amb l’oferiment d’un entrepà de franc, i en segon lloc, per que per la gent (i per molts espanyols també) cada vegada és més evident el dret dels catalans a poder decidir lliurement el nostre futur polític com a poble. Per tot plegat, avui a la manifestació eren només 5.000 espanyols que han volgut palesar la seva espanyolitat.  

Tot i ser només una petita quantitat, han volgut expressar el seu tarannà democràtic insultant a un ciutadà que  a la Via Laietana havia penjat una estelada a la finestra amb la mateix legitimitat que   ells passejaven la seva “rojigualda”. Però és que a l’arribar a la Plaça Sant Jaume, a banda de demanar la dimissió del president de la Generalitat (elegit amb 200 vegades de vots més dels que eren presents a la manifestació), a més li han volgut donar lliçons de Constitució espanyola, llegint diferents articles del text que als catalans, al catalans de veritat, als que realment sentim el que Catalunya significa, no ens diuen absolutament res.

De tot plegat, en voldria fer una reflexió: els espanyols tenen tot el dret del mon a considerar que Catalunya és Espanya, i als catalans ens assisteix també tot el dret a considerar que som una nació i que volem ser un estat independent. La millor manera de dilucidar qui és més nombrós, la millor manera de saber qui té la raó en aquesta discussió és poder votar. Per tant, si els espanyols estan tan segurs que Catalunya és Espanya que ens deixin votar, i que respectin la voluntat majoritària del poble de Catalunya. No fer-ho així és negar la democràcia, i no pot haver-hi cap llei humana, Constitució inclosa, que passi per davant de la voluntat d’un poble expressada democràticament.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada