divendres, 27 de desembre del 2013

El Concert de Sant Esteve al Palau de la Música: un referent del catalanisme


En ple “Cant de la Senyera” el Palau s’omple d’estelades





Que el Palau de la Música s’omplís d’estelades ha desfermat al ira en un Madrid impotent que veu con Catalunya diu Adéu! El diari el Mundo i també La Razón ha fet un titular on mostren la seva ràbia per l’esdeveniment. Aquest dia de Sant Esteve, els catalans presents al Palau van viure un “Cant de la Senyera” més reivindicatiu que mai, que feia posar la pell de gallina, omplia els ulls de llàgrimes de sentiment català i et feia sentir l’emoció dins de l’ànima.

L’Orfeó Català, va fer el seu primer concert a l’any 2013, i en ell es va cantar el “Cant de la Senyera”. Per això cada any una vegada acabat el programa oficial del concert, tots el diferents cors de l’Orfeó s’apleguen sobre l’escenari i fins i tot a les grades per cantar plegats el Cant de la Senyera com homenatge a aquella primera intervenció de l’Orfeó a l’any 1913, ara fa 100 anys. Des de llavors el concert s’ha anat fent amb regularitat excepció feta del anys de la guerra civil espanyola.

Aquest any, ha estat un concert més reivindicatiu que mai, atès els moments únics que està vivint Catalunya, i que ens poden portar, si fem les coses bé, a la plenitud nacional, és a dir, a la independència. Per això ha sabut tant de greu als espanyolistes anticatalanistes, per que contràriament al que ells voldrien la independència s’obre pas cada vegada amb més transversalitat, aglutinant a catalans molt diversos: benestants, amb rendes mitges o baixes, amb negoci propi o treballant per tercers, empresaris o autònoms, esportistes de tota mena, gent jove, d’edat mitjana, o gent gran i jubilats, etc. I això els preocupa i a la vegada els aterra: com s’ho farà Espanya per pagar el seu enorme deute extern sense Catalunya? Per això algun membre del partit Popular desvarieja en determinades tertúlies radiofòniques.

I com que les imatges són molt més esclaridores que les paraules, aquí van una sèrie de fotos pel record, que desitjo de tot cor que puguin esdevenir històriques.  

     














2 comentaris:

  1. "Llum als ulls i força al braç!" ens diu Joan Maragall.
    Tenim l'estel que ens guia.

    Fita

    ResponElimina