dilluns, 23 de setembre de 2013

Front espanyol contra Catalunya


  

El PP proposa la constitució d’un front entre partits unionistes per aturar la independència



Avui, la secretària general del PP espanyol, la Sra. Maria Dolores de Cospedal ha anunciat a Madrid, que proposaran a PSC, Unió Democràtica de Catalunya i Ciutadans la constitució d’un front contra la independència de Catalunya. Gairebé a la mateixa hora la Sra. Alícia Sánchez Camacho ha fet un anunci similar des de Barcelona, indicant que a més dels partits polítics ja esmentats, intentaran que s’adhereixin a la plataforma organitzacions, gent de l’art i la cultura, esportistes, empresaris, etc. Fins i tot ha arribat a parlar de la possibilitat que s’hi pugui sumar gent anònimament. La Sra. Camacho vol crear un front comú que doni resposta al que ella anomena desafiament independentista. Vol que aquesta plataforma s’organitzi al voltant del  seu partit i sota les directrius del Sr. Enric Millo, ben conegut pel seu argumentari més propi de gent no nascuda a Catalunya  



Les primeres reaccions dels partits polítics no els han estat excessivament favorables. Tant PSC com PSOE amb argumentacions diferents s’han distanciat del plantejament. També ho ha fet Duran Lleida, personatge nefast de la política catalana, més proper a un botifler que a qualsevol altre cosa. Duran Lleida ha rebutjat la participació en la plataforma al·legant que UDC és un partit nacionalista català. (Deu ser quan ell està de viatge)

Els únics que pel moment semblen interessats en participar en aquesta ofensiva espanyola contra la independència de Catalunya és Ciutadans, que en boca de Albert Ribera ha manifestat que volen parlar amb PP i PSOE per intentar trobar el “mínim comú denominador”  (sic)(*) per defensar la integritat d’Espanya i plantejar alguna alternativa conjunta.

També sembla que el PP vol incrementar la seva presència a Catalunya amb actes amb els seus dirigents estatals. Segons la Sra. Cospedal volen recuperar la iniciativa davant del sobiranisme creixent dels catalans, i fins i tot es plantegen organitzar a Catalunya alguns dels actes més significatius del PP. No es descarta una propera visita del president Rajoy a Catalunya.   

De fet, avui a Madrid hi ha hagut una autèntica pugna PP/PSOE per veure qui guanyava la batalla del anticatalanisme. La Sra. Cospedal per una banda, com ja he comentat, i de l’altre el Sr. Felipe Gonzalez, que l’han tret de l’urna en la que el guarden i l’han fet dir que la independència de Catalunya és impossible. La veu del Sr. Gonzalez ve a unir-se a les de Rodríguez Zapatero, Bono, Rodríguez Ibarra, i Almunia, que entre altres dirigents socialistes han sortit a la palestra aquests últims dies per desbarrar contra Catalunya. 

De tot plegat se’n dedueix el nerviosisme absolut en que està immers Madrid davant la possible (i tant de bo que propera) secessió de Catalunya. Quan tots a la una decideixen posar-se d’acord amb el discurs de la por, demostra ben a les clares que la por la tenen ell, i de quina manera. Quan intenten construir plataformes “anti” el que sigui, queda evidenciat que no tenen propostes positives que aportar. Quan  a una persona el que se li acut és intentar dissuadir a algú mitjançant el discurs de la por, vol dir que no és capaç de fe-li cap mena de proposta engrescadora; vol dir per tant que qui està realment esglaiat, qui té l’espant posat al cos, és qui no sap fer res més que aquest discurs de la por. Per això, i per altres sensacions que es senten en  el nostre entorn, em sembla que la independència de Catalunya serà, no massa tard, una realitat  

(*) Vull fer notar la ignorància de que fa gala el Sr. Ribera. En les matemàtiques elementals, es parla de “màxim comú divisor” i de “mínim comú múltiple”. Mai s’ha conegut el concepte de “mínim comú denominador”. Aquest xicot, que vol passar per llest, no aprovaria les beceroles,  ni amb la llei Wert.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada