dilluns, 5 de novembre de 2018

La Fiscalia de l’Estat demana més de 200 anys de presó al conjunt de líders independentistes



Per altre banda l’escrit d’acusació dels fiscals per intentar justificar una violència que mai va existir, inclou expressions com “no passaran...”. Segons algunes opinions, aquesta acarnissament fa pensar que a grans trets la sentència està pràcticament escrita.


Juristes de prestigi, ex membres del TC o del TS, així com el redactor de l’article del codi penal que defineix el delicte de rebel·lió afirmen que aquesta no va existir en cap moment ni el 20-S ni l’1-O. Tanmateix s’esperava que la petició de penes no fos tan exagerada.



Més de 200 anys de presó suma la petició de penes de la fiscalia per al conjunt de líders independentistes integrats en la macro-causa contra l’independentisme instruïda per el jutge Llarena. I això tenint en compte que ni el president Puigdemont, ni les conselleres Serret i  Ponsatí, ni els consellers Comin i Puig, ni les diputades Marta Rovira i Anna Gabriel, formen part d’aquesta causa atès que es troben elles i ells a l’exili. 

L’opinió generalitzada és que des del poder judicial espanyol s’ha volgut escarmentar no només als líders independentistes i a l’independentisme en general; s’ha volgut escarmentar també a les generacions futures per que es treguin del cap que Catalunya pugui exercir en alguna ocasió el dret a l’autodeterminació. 

Com és de suposar, aquestes peticions de penes no han estat gens ben acollides per l’independentisme, que ha reaccionat segons tres possibles accions. La primera i molt important, clama per la unitat de les forces independentistes catalanes. Fins i tot “Poble Lliure” un sector de la CUP, demana que es treballi per cercar la unitat estratègica amb JxCat i ERC, situació que no s’havia vist fins ara des que l’independentisme va decidir treballar per que els catalans es puguin independitzar. 

Un segon efecte, de conseqüències importants és que tant JxCat com ERC han dit clar i català que després d’aquesta actuació de la fiscalia de l’Estat, no acceptaran negociar els pressupostos amb el president espanyol Pedro Sánchez. Això pot comportar eleccions anticipades a l’Estar espanyol, generant una situació política difícil de preveure. 

Una darrera corrent d’opinió s’inclina per demanar als diputats dels partits independentistes a Madrid, Congrés i Senat, que abandonin el seu escó. Aquesta tercera línia d’actuació ha estat replicada per algun diputat d’ERC amb excuses que no s’acaben d’entendre massa bé, si deixem de banda les possibles repercussions negatives que aquesta mesura tindria en  l’economia  dels diputats que la duguessin a terme.

En una línia més extremista, altres opinions s’han decantat per convocar una aturada de país indefinida amb l’objectiu de provocar un caos econòmic. Sigui com sigui, el govern català encara no ha fet cap proposta de com reaccionar com a poble i com a país a aquesta nova situació de “diàleg” amb el govern espanyol, fet que fa evident la manca de lideratge potent a dia d’avui en les files independentistes.

Tanmateix alguna cosa caldrà fer. Ahir el prestigiós jurista escocès d’origen paquistanès Aamer Anwar, advocat de la consellera Clara Ponsatí i rector de la Universitat de Glasgow,  en un programa a la televisió catalana deia que els catalans, si volem assolir la independència, no hem d’esperar res d’Àngela Merkel ni de cap líder polític o organització internacional. Si volem la independència “cal que totes les organitzacions s'uneixin i ningú cedeixi. Ara no hi pot haver negociació amb l'Estat... El poder està a les mans de la gent de Catalunya i és on està naixent la nova política" Per tant, en opinió d’aquest prestigiós jurista escocès, resideix en les mans del poble català assolir la independència. Evidentment, l’independentisme català necessita un líder “sobre el terreny” per reconduir la situació. Apareixerà?

Mentre tant a Europa, els governs guarden silenci sobre les penes que demana la fiscalia als presos polítics, tot i que els principals mitjans de comunicació s’han fet ressò de la desproporció entre els fets que es varen produir i les penes que es demanen. No ha passat desapercebut un comunicat fet públic per el govern alemany, en el que recorda a “tots els països de la UE que han de respectar els drets humans”, i això el mateix dia que s’han fet públiques les peticions de condemna de la fiscalia. Vol dir alguna cosa aquest missatge a les autoritats espanyoles o és senzillament una mera coincidència? Ho veruem...          

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada