dimarts, 9 d’octubre de 2018

El lamentable anticatalanisme de Josep Borrell



Els recursos conta les delegacions de la Generalitat a l’estranger, les referències a la necessitat de desinfectar Catalunya, i el veto al president de la Generalitat, són només algunes de les perles amb que aquest poca vergonya evidencia la voluntat de diàleg del govern Sánchez amb Catalunya. 



Si l’independentisme no fa net, i aparta a polítics que persegueixen altres objectius, la independència fracassarà. És l’hora dels valents, el covards estan millor a casa.   



Ahir es va celebrar a Barcelona la tercera reunió del Fòrum Regional de la Unió per el Mediterrani. Aquest fòrum és una trobada anual que se celebra a Barcelona i en la que hi participen ministres d'Exteriors d'una quarantena de països del sud-est d'Europa, del nord d'Àfrica i del Pròxim Orient per promoure estratègies de cooperació entre ells. Quan aquest Fòrum va ser creat es va prendre la decisió que la seu del seu secretariat permanent s’ubiqués a Barcelona.

Celebrant-se a Barcelona, un principi elemental d’educació, una mínima lleialtat institucional, i el respecte degut a la Generalitat de Catalunya haurien d’haver permès la presència de la més alta instància de la Generalitat a l’esdeveniment. En contra d’això, l’impresentable Josep Borrell, ministre d’Assumptes Exteriors del govern espanyol ha vetat la presència a l’acte del president català Quim Torra, amb el miserable argument que així s’impedia que es “vilipendiés a el bon nom d’Espanya i per evitar que es distorsionés la trobada... Quim Torra no pot esperar que se'l convidi a un acte protocol·lari on, la seva presència no és imprescindible". Aquesta actitud ha tingut resposta per part del president de la Generalitat que en una piulada a Twitter ha dit que malgrat no ser present al Fòrum, “no es preocupi Sr. Borrell, ja faré arribar el meu discurs a tots els assistents”

Aquest menyspreu del ministre Borrell és una constant en el tarannà d’aquest individu nascut a la Pobla de Segur, que no perd ocasió per ofendre Catalunya i els catalans. La més recent és la relativa al recurs que el govern espanyol ha presentat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra la reobertura de les delegacions de la Generalitat a l’exterior clausurades per obra i gràcia del 155. Aquest recurs ha estat presentat quan encara ressona una altre famosa frase d’aquest personatge que només pretén ofendre, referint-se a l’independentisme català va dir que aquest és com una ferida que calia desinfectar. Va ser poc abans de les eleccions del 21 de desembre quan aquest personatge va dir que aquelles eleccions havien de servir “per construir un govern que primer desinfecti i després recusi les ferides que han fet en el cos social del nostre país” referint-se a l’independentisme. 

Aquest manera d’actuar d’un membre del govern espanyol, del seu ministre d’assumptes exteriors, és una mostra del tarannà que el govern espanyol té vers Catalunya. És una mostra clara del “diàleg” que el Sr. Pedro Sánchez va prometre, i serveix per constatar com sigui quin sigui el partit que s’instal·la a la Moncloa la posició política és sempre la mateixa. Al “a por ellos” policial i judicial s’hi afegeix amb tot el desvergonyiment el “a por ellos” polític. Sense cap mirament i sense cap vacil·lació. Contra Catalunya tot s’hi val. 

Tot plegat ens ha de fer reflexionar per determinar què és el que l’independentisme pot esperar dels governs espanyols, siguin del color polític que siguin. Espanya mai negociarà un referèndum pactat i vinculant i mai acceptarà que els catalans puguin exercir el dret a l’autodeterminació. Per tant, si realment volem ser un país independent, si de veritat volem instaurar una República, el camí de la negociació amb qualsevol govern espanyol independentment del seu signe polític està barrat. Només queden dues alternatives: la via unilateral, que certament és molt difícil, o aconseguir una mediació internacional que obligui al govern espanyol a negociar. No hi altre. 

Sigui quin sigui el camí que es triï, cal que es faci neteja d’alguns líders polítics independentistes que estan posant pel davant altres interessos que no són la independència de Catalunya. El predicador d’ERC Oriol Junqueras és un dels que cal que surtin de la primer línia atès que ha demostrat que les seves prioritats són unes altres, i el seu apèndix a la presidència del Parlament Roger Torrent, és també un altre personatge que està fent molt mal a l’entesa entre els partits independentistes per la seva covardia a l’hora d’assumir reptes.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada