Doncs finalment Quim Torra esdevé el 131é president de la Generalitat de Catalunya

La reunió de la CUP celebrada diumenge passat a Cervera va acordar mantenir l’abstenció en la sessió d’investidura d’avui, fet que ha permès que el president de la Generalitat hagi estat investit en segona volta per majoria simple.

La seva elecció ha estat rebuda amb amenaces des d’Espanya, i de forma destacada per la gran majoria de mitjans europeus, que el veuen com un independentista de pedra picada.

Finalment, després que 4 intents d’investidura fallits (dues amb el president Puigdemont, una amb Jordi Sánchez, i l’altre amb Jordi Turull), totes elles avortades per la justícia espanyola, avui, a la cinquena ha anat la vençuda i Quim Torra ha estat investit com a 131é president de la Generalitat de Catalunya, amb 66 vots a favor, 65 vots en contra i 4 abstencions. 

Ara, aquest resultat s’ha de comunicar al Rei Felip VI per tal que aquest signi el decret de nomenament. Tradicionalment el president del Parlament de Catalunya es traslladava al palau de la Zarzuela a Madrid, on era rebut pel Rei, per comunicar-li oficialment el resultat de la investidura. Aquesta tradició va ser trencada fa dos anys pel monarca espanyol quan Carme Forcadell, llavors presidenta del Parlament català li havia de comunicar la investidura de Carles Puigdemont. En aquella ocasió des de la Zarzuela varen dir-li a la Sra. Forcadell que no feia falta que anés a Madrid, que podia enviar per e-mail, el resultat de la investidura. Doncs bé, Roger Torrent, l’actual president del Parlament de Catalunya ha decidit tornar-li el gest a la Casa Real, i ni tan sols ha demanat audiència a la Zarzuela per anar a veure a Felip VI; li enviarà per e-mail la investidura de Quim Torra. Si ara fa dos anys va ser la Casa Real qui va voler evitar la foto de Felip VI amb una independentista com Carme Forcadell, ara ha estat el president Torrent qui ha volgut evitar una foto amb el monarca espanyol que com es sabut no és persona que aixequi masses simpaties a casa nostra.

La investidura de Quim Torra s’ha produït en segona sessió, gràcies a que la CUP, en una reunió del seu màxim òrgan de decisió celebrada ahir a Cervera, va decidir mantenir l’abstenció amb que varen votar en la primera sessió d’investidura celebrada dissabte passat i en la que Quim Torra no va ser investit per que en primer sessió cal majoria absoluta dels vots per a ser-ho. 

L’oposició ha criticat al candidat, destacant en aquestes tasques els tres líders del bloc del 155 (Arrimadas, Garcia Albiol, i Iceta), amb retrets de tot tipus i amb comentaris molt poc elegants. La cortesia parlamentària ha brillat per la seva absència. Els Comuns, per la seva banda, també han votat en contra de la investidura, afegint-se al bloc del 155, amb arguments d’aquests tan discutibles com els que sovint fa servir el Sr. Xavier Domènech.        

No cal dir que a l’Estat espanyol, la investidura de Quim Torra ha estat acollida amb crítiques, insults, amenaces i reprovacions de tot tipus. Des del “bombardejar Barcelona” que reclamava Jiménez Losantos, fins a amenaces de tornar a aplicar el 155 emeses per membres del partit en el govern, membres del PSOE, o fins i tot el líder de Ciudadanos reclamant que no es retiri l’article 155. Per la seva banda la premsa escrita de la caverna, s’ha deixat anar insultant greument a QuimTorra amb expressions grolleres plenes d’odi i menyspreu.        

En canvi la premsa estrangera ha recollit amb objectivitat el nomenament de Quim Torra com a president de la Generalita, destacant la seva fidelitat a Carles Puigdemont i el seu independentisme indiscutible. La majoria de mitjans estrangers remarquen que el nomenament significa que Catalunya està disposada a mantenir el pols amb l’Estat espanyol en la defensa de la independència.

Una vegada investit president de la Generalitat, Quim Torra ha volat a Berlín per trobar-se amb el president Puigdemont. Demà al mati, tots dos oferiran una roda de premsa conjunta. 

Molta sort i molts encerts al Sr. Quim Torra. La seva sort, i els seus encerts seran la sort i els encerts dels catalans, digui el que digui l’oposició. I de ben segur que de sort i encert n’hi farà falta perquè la majoria independentista del Parlament no té garantida l’estabilitat, atès que la CUP es vol mantenir al marge de la governabilitat del país. No ens hauria d’estranyar que la legislatura fos més aviat curta... Veurem... ! 

Joaquim Torra i Pla, president de la Generalitat?

El president de la Generalitat designa al seu successor per assumir una presidència interina. Carles Puigdemont continuarà sent el president legítim de Catalunya.

Molts catalans desitgem que aquesta investidura sigui exitosa i Joaquim Torra esdevingui el 131é president de la Generalitat de Catalunya, però una vegada més la CUP té la paraula, i sembla que els sues dissidents crítics amb la posició d'abstenció que va decidir el partit, ara volen guerra.   

Ahir es va desvelar l’opció D per presidir la Generalitat de Catalunya. Ho va fer Carles Puigdemont, el seu president legítim, en una conferència retransmesa via You Tube des de Berlín. La persona triada per el president Puigdemont ha estat Quim Torra, advocat, periodista, escriptor, que va presidir en un curt espai de temps Òmnium Cultural, d’innegable vocació independentista, políticament independent, i proper a plataformes sobiranistes. Joaquim Torra i Pla va ser elegit diputat al Parlament de Catalunya en les eleccions del passat 21-D. Nascut a Blanes l’any 1962, Torra ha estat entre moltes altres ocupacions de relleu Director del Born Centre Cultural i creador de la revista “A contra vent”.   

La designació de Joaquim Torra ha desfermat la eufòria en les files independentistes, i ha estat rebuda amb un evident rebuig per part del partits unionistes, on tant el PSC, PPC o Ciutadans han criticat durament al candidat a ser el 131é president de la Generalitat de Catalunya. També han expressat les seves crítiques a la proposta Xavier Domènech i Ada Colau dels Comuns, que amb un arguments ja molt vistos i poc creïbles, s’han afilerat amb el bloc del 155; en aquest sentit Domènech ha dit que votaran no a la investidura de Joaquim Torra.

El nom de Joaquim Torra i Pla també ha estat rebut amb insults i menyspreu per part de la caverna mediàtica espanyola, fet que corrobora l’encert de la seva designació. De fet, les crítiques del bloc del 155, dels Comuns i de tota aquesta colla d’impresentables de la premsa escrita, radiofònica i televisiva que vomita odi contra Catalunya, no fa més que reforçar la valia d’aquesta candidatura proposada pel president Puigdemont. De fet a Madrid els ha fet mal el nom del candidat, però encara més que això, els ha dolgut profundament que fos el president legítim de Catalunya, Carles Puigdemont qui fes la proposta.  

Segons informen els mitjans, el president del Parlament Roger Torrent ha convocat una primera sessió d’investidura per demà dissabte a les 12 del matí. En aquesta sessió i atenent al fet que la CUP havia avisat que s’abstindrien amb qualsevol candidat que no fos Carles Puigdemont, Quim Torra no aconseguiria ser investit. Caldria una segona sessió per aconseguir la investidura sempre que la CUP mantingués l’abstenció anunciada. Però aquest matí han saltat de nou les alarmes, i és que algunes faccions integrades en la CUP volen novament esbombar pels aires el procés a la independència.

Segons publiquen diferents mitjans tres assemblees territorials de la CUP han demanat la convocatòria d’un consell polític, i segons els estatuts de la formació cupaire, si tres territorials demanen que es convoqui el consell polític aquest s’ha de convocar. En concret han estat les territorials del Baix Llobregat, del Barcelonès i de Tarragona les que ha demanat aquesta convocatòria amb l’objectiu de debatre si al posició del la CUP davant al investidura de Joaquim Torra, ha de passar de l’abstenció al No. Per tant, tot està a l’aire. Sembla que diumenge vinent a Cervera es celebrarà una assemblea nacional de la CUP, on es podria tractar la qüestió. Tots pendents doncs de Cervera. Amb aquestes estratègies, la CUP dona pàbul a aquelles veus que afirmen que dins de la CUP hi ha infiltrats elements del CNI que es mobilitzen en els moments crucials per desestabilitzar, des de dins, la política catalana. Els de la CUP farien bé si s’ho fessin mirar...  

Mentre tant, Quim Torra ha començat a treballar preparant la seva investidura i el contingut del seu discurs que segons els termes en que es faci pot esdevenir fonamental pel futur d’aquest país. De moment ha anunciat que el seu govern serà un govern provisional, de transició, i que tindrà tres vies d’actuació: una a Brussel·les, l’altre al Palau de la Generalitat i a les institucions catalanes i la tercera en la societat catalana que haurà de donar forma al procés constituent. Esperem esdeveniments.

ERC tira enrere... i abandona, per ara, el camí a la independència

En una ponència política que ERC vol debatre en el congrés del partit previst per l´últim dia del mes de juny, els republicans es plantegen ampliar la base independentista, i per això renuncien a la via unilateral i tornen vàries pantalles enrere i es situen a l’època del dret a decidir.

Algunes veus relacionen aquesta estratègia d’ERC amb algun tipus d’acord amb “Madrid”, pel qual els presos polítics d’ERC serien alliberats a canvi de renunciar a la via unilateral, i constituir un govern autonòmic a Catalunya que sigui obedient als designis de Madrid.

No queden clares les raons per les quals ERC ha tirat vàries pantalles enrere per situar-se a les èpoques del dret a decidir. Era al juny de l’any 2013 quan es constituïa el Pacte Nacional pel Dret a Decidir amb l’objectiu de fer possible una consulta sobre el futur polític de Catalunya. Des de llavors ençà els catalans hem estat cridats a les urnes en vàries ocasions. La primera el 9-N del 2014, quan uns dos milions de catalans varen votar sí en una consulta sobre la independència de Catalunya que va organitzar la Generalitat. La segona ocasió va ser el dia 27 de setembre de l’any 2015 quan de nou al voltant de 2 milions de persones varen votar per opcions independentistes. La tercera ocasió fou el referèndum del passat 1-O de l’any 2017 on de nou, una mica més de 2 milions de catalans varen votar sí a la independència. Finalment, el 21 D de l’any passat 2 milions de catalans varen donar una majoria absoluta al Parlament de Catalunya per les opcions independentistes.  

Fet i fet, un 48% dels votants a Catalunya són partidaris de la independència, un 43,5% en són contraris i un 8,5 no són ni una cosa ni l’altre. ERC opina que per assolir la independència cal superar el 50% dels vots i per tant, com que hi estem una mica per sota volen ampliar la base de votants independentistes i per aconseguir-ho entenen que la millor manera és tornar a l’any 2013. Segurament, pretenen aconseguir acostar als Comuns a les seves tesis, atès que és de la única bossa de vots a la que es pot anar a furgar per aconseguir alguns vots addicionals. Són maneres de veure-ho.

Hi ha altres opcions per eixamplar la base de gent partidària de la independència. De fet qui ha aportat més vots a l’independentisme han estat sempre persones i estructures del govern espanyol. Començant per Tribunal Constitucional amb la sentència contra l’Estatut, seguint pel PP recollint signatures per tota Espanya en contra de l’Estatut català, el Sr. Aznar menyspreant Catalunya sempre que ha pogut, l president espanyol M. Rajoy, els Srs. Bono, Rodríguez Ibarra, Felipe González, Guerra, els ministres Wert i Montoro, les Sres. De Cospedal, Sáenz de Santamaria, Susana Díaz i tants altres fent manifestacions hostils contra Catalunya i els catalans. Finalment s’han afegit a la llista mitja Espanya amb el crit del “a por ellos”, les forces i cossos de seguretat de l’Estat i el Rei Felip VI. Tots aquests junts han aconseguit fins ara que la independència estigui situada en el 48% dels votants a Catalunya.

Per tant es tracta d’anar provocant que tots aquests personatges continuïn actuant contra Catalunya, ofenent als catalans i maltractant Catalunya a nivell de pressupostos, o a nivell polític, forçant-los a evidenciar davant d’Europa el baix nivell democràtic de l’Estat espanyol. Actuar en definitiva com pretén el president Puigdemont, forçant a cada proposta d’investidura una resposta antidemocràtica que de ben segur és observada amb preocupació per Europa.

En definitiva, per eixamplar la base de l’independentisme el que cal és que més catalans s’adonin que si seguim depenent de les decisions de Madrid ho tenim molt magre. Que si no ens en sortim, les generacions futures pagaran durant anys la gosadia  dels catalans de voler lluitar per la independència, i això ho pagaran també els fills i els nets dels que s’oposen a la independència. Cal estendre aquest missatge perquè la gent sigui ben conscient del pros i els contres de les decisions que s’hauran de prendre els propers temps.

No fer-ho així, retirar-se a la pantalla del dret a decidir com proposa ERC, és faltar el respecte a tots aquells que l’1-O varen defensar les urnes amb orgull i decisió. És un pas enrere que restarà vots en lloc de sumar-los; que portarà encara més divisió a l’independentisme. És una rendició que molts no podem acceptar, encara que sigui a canvi de la llibertat de presos polítics. I encara ho podem acceptar menys si del que es tracta és cercar la complicitat i l’acompanyament dels Comuns.                   

Formar govern a Catalunya, servirà d’alguna cosa?

Els poders formals espanyols, tant executiu com el judicial, porten 4 mesos impedint que a Catalunya es pugui constituir un govern que sigui el reflex del que els catalans varen decidir el 21-D a les urnes. 

En democràcia, impedir que es constitueixi un govern elegit legalment pels ciutadans té un nom: totalitarisme 

El Tribunal de Drets Humans de la ONU ha reconegut que el diputat Jordi Sánchez té tots els seus drets polítics intactes. En la mateixa situació jurídica hi ha els diputats Jordi Turull i Carles Puigdemont. Són tots tres diputats electes, escollits en unes eleccions al Parlament de Catalunya. Si tenen la capacitat per ser elegits diputats, tenen els mateixos drets que qualsevol diputat per ser elegits presidents de Catalunya. Sent això tan evident, com és que la realitat no ha estat així? 

Dons perquè hi ha un jutge, el Sr. Llarena, que estima que no tenen dret a ser elegits perquè ell des de la seva magistratura així ho ha decidit, i perquè hi ha un Tribunal Constitucional que impedeix que es pugui investir a distància a un president de la Generalitat.

Per tant, ens trobem davant de la paradoxa que la justícia vol nomenar, o si més no donar el vist i plau, a la persona que hagi d’assumir la presidència de la Generalitat. I alguns d’això n’hi diuen democràcia. Està clar doncs que el Sr. M. Rajoy i el seu govern, i la justícia espanyola, deixant de banda el que han dit els catalans a les urnes, volen posar al front de la presa de decisions polítiques a Catalunya a una persona que els convingui, un home de palla, que obeeixi allò que M. Rajoy i els seus decideixin des de Madrid. En definitiva volen governar Catalunya des de Madrid, tot i que els ciutadans catalans només els han atorgat 4 dels 135 diputats del Parlament.

Per si algú tenia algun dubte de tot plegat cal ressenyar unes declaracions del Sr. Enric Millo delegat del Govern espanyol a Catalunya, qui sense tallar-se gens ni mica ha explicat que “el 155 es pot continuar aplicant a Catalunya de forma més focalitzada o amb una cirurgia més fina encara que es constitueixi un nou executiu a Catalunya”. Sent així les coses té sentit tenir pressa per fer un nou govern a casa nostra?. En la mateixa entrevista el Sr. Millo deixa clar que aquest govern català que es pugui constituir tindrà les ales tallades atès que, per exemple, no podrà reconstituir el Diplocat que com és sabut va ser derogat per l’aplicació de l’article 155 i el seu personal acomiadat. En paraules de Millo, “el Diplocat tenia una importància molt rellevant perquè responia a un objectiu molt pervers, com era la internacionalització del conflicte”.

Per tant, veient tot l’anterior i considerant a més lo trampós que ha estat sempre el govern espanyol en relació als compromisos adquirits amb Catalunya, quan se senten veus autoritzades de l’independentisme reclamant la formació urgent d’un  nou govern, no es pot evitar que ens envaeixin els dubtes. Faig referència concretament a les declaracions d'Oriol Junqueras, fetes des de la presó d’Estremera en les que diu “no hi guanyem res sense fer govern i, en canvi, arrisquem molt per tornar a la mateixa situació en el millor dels casos”.

Estic d’acord que unes noves eleccions fetes al juliol serien tota una incògnita en quant al seu resultat, però tinc també molt clar que formar govern tampoc ens servirà de massa. M. Rajoy i els seus mantindran el setge judicial i de control econòmic sobre Catalunya durant anys. El Sr. Junqeras hauria d’entendre que fent govern tampoc hi guanyarem res. 

Però no és només el Sr Junqueras qui parla en aquests termes; forces veus s’han manifestat amb el mateix sentit que el Sr. Junqueras, i sincerament em costa veure els beneficis de formar govern. Com que som molts opinant al respecte, modestament proposaria que enlloc d’anar omplint el país de comentaris que desconcerten a la gent, ens remetem tots plegats a allò que decideixi Carles Puigdemont president legítim de Catalunya. Si ell l’encerta l’encertarem tots; si ell falla en les seves previsions ens haurem equivocat tots. En canvi ara, amb tantes opinions per aquí i per allà el que hem aconseguit és estar excessivament dividits. Per tant, Sr. Puigdemont, el que vostè digui... amb els ulls tancats...