dilluns, 17 de juliol de 2017

El Referèndum de l’1-O requereix un govern sense fissures


Carles Puigdemont remodela el seu govern amb consellers decidits a fer possible el Referèndum malgrat les amenaces de l’Estat espanyol.


Entre les baixes, sobta especialment la de Neus Munté, consellera de presidència i portaveu del govern que ha estat substituïda per Jordi Turull.



El president de la Generalitat s’ha vist obligat a introduir canvis en l’executiu català, atès que després de les últimes amenaces de l’Estat espanyol han  aparegut fissures en la voluntat d’alguns consellers sobre el compromís del govern català de fer possible el Referèndum del dia 1 d’octubre vinent. I és que l’Estat espanyol ha decidit obrir una nova via de pressió sobre els dirigents independentistes actuant contra el seus patrimonis.

Això és el que es desprèn de l’actuació del “Tribunal de Cuentas” de l’Estat, que a instància de “Sociedad Civil Catalana” i “Abogados Catalanes por la Constitución” ha obert una investigació contra l’expresident Artur Mas, i també contra Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau, per haver gastat més de 5 milions d’€ en l’organització de la consulta del 9-N del 2014. Si com a resultat de la investigació es dictés una sentència en la seva contra es veurien obligats a pagar del seu propi patrimoni la quantitat suposadament malversada i de manera preventiva els acusats poden ser embargats amb caràcter immediat si no presenten un aval només s’obri l’expedient per part de l’instructor. A la petició formulada per les organitzacions esmentades abans si ha afegit, com no podia ser d’altre manera, la Fiscalia de l’Estat.

Els propers dies El Tribunal de Cuentas nomenarà un instructor que haurà de contrastar els fets denunciats per determinar les responsabilitats comptables que eventualment se’n poguessin derivar. El Tribunal de Comptes no funciona a l’estil dels tribunals de Justícia en els que hi ha una acusació i una defensa que aporten els seus arguments, sinó que nomena un instructor del cas el qual en base a l’anàlisi comptable dels fets decideix si per part dels encausats han existit actuacions que hagin originat perjudicis contra els caudals públics o hagin produït efectes contraris a les lleis que regulen el règim pressupostari i comptable. Per tant es tracta d’un “yo me guiso, yo me lo como” en que tot depèn de la decisió d’un instructor. Per altre banda, el Tribunal de Cuentas espanyol ha rebut nombroses crítiques pel fet que els consellers de la Institució són ex-alts càrrecs dels partits polític (PP i PSOE bàsicament), fet que posa en qüestió d’una manera molt evident la seva independència. És a dir, que Artur Mas, Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau, en la pràctica, estan ja condemnats abans no es conegui l’informe de conclusions de l’instructor.

Així les coses, alguns membres de l’executiu català han començat a témer pel seu patrimoni. Han sucumbit als arguments de la por utilitzats per el Govern espanyol i han intuït que l’organització de l’1-O pot acabar al “Tribunal de Cuentas” a més de a la Fiscalia, tal i com ja va passar amb el 14 N, i per tant, han decidit fer un pas al costat; apartar-se dels focus amenaçadors de l’Estat espanyol i en conseqüència abandonar l’executiu de Carles Puigdemont. Per això aquest s’ha vist obligat a refer l’executiu. En un primer moment, el conseller d’Empresa i Coneixement Jordi Baiget va expressar dubtes al voltant de l’1-O i va témer repercussions en el seu patrimoni, fet que va comportar la seva substitució per Santi Vila aleshores conseller de Cultura. El lloc de Vila fou ocupat per Lluís Puig. Uns dies més tard, tres nous consellers s’han volgut apartar de la primera línia: Neus Munté consellera de presidència que ha estat substituïda per Jordi Turull;  Jordi Janer, conseller d’Interior també ha decidit fer-se el fonedís i el seu càrrec l’ha ocupat Joaquim Forn, que era el segon de Xavier Trias a l’Ajuntament de Barcelona. Finalment la consellera d’ensenyament Meritxell Ruiz també ha volgut evitar mals majors i en el seu lloc el president Puigdemont ha nomenat a Clara Ponsatí. Els canvis també han afectat al secretari de Govern en el que Víctor Cullell ha substituït a Joan Vidal, home de l’absoluta confiança d’Artur Mas.

Amb tots aquests canvis no hi ha dubte que Puigdemont aglutina un govern molt més fort i cohesionat, sense escletxes, i decidit a fer possible l’1-O passi el que passi amb l’Estat. El canvi que més ha sobtat ha estat el de Neus Munté, que semblava que era una persona del tot lleial al president Puigdemont i molt compromesa amb la independència de Catalunya. Mentre alguns asseguren que amb aquesta decisió Puigdemont l’ha volgut preservar per si de cas es en les properes setmanes es produeixen inhabilitacions per part de l’Estat, altres veus més nombroses, posen en dubte aquesta versió i es decanten per algunes desavinences entre tots dos sobretot en els cassos de la destitució del conseller Baiget i del secretari de  Govern Joan Vidal. També des del sí del PDECAT, s’han deixat anar crítiques a Neus Munté, fonamentades en una falta de compromís amb els objectius del partit i del president Puigdemont.


Viurem un estiu calent i no només des d’un punt de vista climatològic...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada