El procés d’independència està ja del tot internacionalitzat

Les maneres diplomàtiques de l’Estat espanyol deixen retratada la democràcia d’un govern que amb les seves pressions fa el ridícul a mig món.

Aquesta manera de fer de la diplomàcia espanyola tindrà un efecte “bumerang” pel govern espanyol el dia que Catalunya declari la independència.

El ministeri d’afers exteriors espanyol exerceix contínuament  pressions sobre els estats d’arreu del món per intentar evitar que autoritats polítiques amb pes específic rebin als polítics catalans. Boicotegen tots el viatges de l’executiu català encara que aquests no tinguin caràcter polític i el seu objectiu sigui merament comercial. Això és precisament el que va passar amb una missió comercial al Marroc que el govern català havia organitzat juntament amb la regió de Flandes, per apropar les empreses espanyols i flamenques als consumidors i als mercats marroquins. La pressió del ministeri espanyol d’exteriors sobre les autoritat marroquines per impedir que cap mandatari català fos rebut per cap autoritat marroquina va portar al president Puigdemont a anular el viatge. Vegis que en aquesta ocasió l’actuació mesquina de la diplomàcia espanyola no ha perjudicat al “procés” sinó directament a empreses catalanes i als seus treballadors a qui Espanya els nega el dret d’intentar vendre els seus productes i serveis al Marroc.

Recordem en aquest sentit les giragonses que el president Puigdemont va tenir que fer per poder-se entrevistar amb l’expresident americà Jimmy Carter, i el malestar monumental del govern espanyol per aquesta trobada, en la que Puigdemont va explicar els desitjos dels catalans de voler celebrar un referèndum. Però només uns dies més tard el vicepresident Junqueras en un viatge als Estat Units que tenia per objecte analitzar les possibilitats de Catalunya per trobar crèdit en els mercats financers internacionals, el cònsol espanyol a Miami va fer un marcatge estret de l’estada de Junqueras en aquelles terres, no deixant-lo sol pràcticament ni per a dormir.

És evident que totes aquests accions en el món diplomàtic es comenten i alguns estats comencen a estar ja una mica farts de les contínues exigències de la diplomàcia espanyola per impedir que els polítics catalans trobin cap ressò polític internacional. En aquest línia cal interpretar un  fet que ha succeït molt recentment al Parlament britànic on un grup de diputats han fet arribar una carta al president Rajoy en la que denuncien que iniciar un procés judicial contra al presidenta del Parlament català és un atac a la llibertat d’expressió, i l’insten a arxivar aquest procés judicial i a trobar solucions polítiques per resoldre el contenciós amb Catalunya.  

Paral·lelament, el Regne Unit ha desclassificat una sèrie de documents i entre ells un de relatiu als contactes que han existit amb el govern català. El “ Foreing Office” també ha explicat que altres documents relatius a aquest tema no els desclassificarà per evitar nous conflictes amb el govern espanyol, fet que denota que entre els governs de Catalunya i Londres hi ha hagut sens dubte contactes.

 

Per tot plegat es pot afirmar que la qüestió catalana està internacionalitzada molt més del que ens podem imaginar, i molt més del que el govern espanyol desitjaria. Sembla mentida que a Madrid no s’adonin que amb l’actitud que estan adoptant ells mateixos estan afavorint que el món sencer vagi coneixent la baixa qualificació democràtica del Reino de España, i s’adoni que els mètodes que està emprant contra Catalunya són tot menys democràtics. Madrid està actuant per constatar en carns pròpies els resultats de "l'efecte boomerang"  

Tanmateix continuem el nostre camí amb capteniment i mantenint el rumb. El futur ens l’hem de guanyar els catalans, i si nacions poderoses i respectades ens ajuden, millor que millor. Però no hem de ser incauts i hem fde recordar que pels voltants de 1714 els britànics ja ens varen deixar amb un pam de nas.

En aquests moments es pot dir que el conflicte català és ben conegut al món.