dijous, 12 de gener de 2017

Carles Puigdemont, un any pilotant la nau cap a la Independència



Ningú pot negar que el balanç d’aquest primer any de mandat del president de la Generalitat ha estat força millor del que s’esperava.


El futur de Catalunya passa ineludiblement per un referèndum que en cap cas podrà ser pactat atesa la negativa constant de l’Estat espanyol per ni tan sols voler-ne parlar.



El president Puigdemont ha culminar el seu primer any de mandat al front del govern de Catalunya. Va accedir inesperadament a la presidència de la Generalitat ara fa un any, com a conseqüència del pas al costat que va haver de fer el president Mas, forçat pels impresentables de la CUP, quan varen fer valer la força dels seus vots negant-se a investir a Artur Mas com a president de Catalunya. Aquesta situació va comportar que a última hora “Junts pel Sí” canvies el seu candidat a la investidura proposant a Carles Puigdemont, que llavors era l’alcalde de Girona com a futur president de Catalunya.

A Carles Puigdemont el coneixia molt poca gent, més enllà dels gironins i era per tant tota incògnita saber com es mouria en un terreny tan complicat com és la presidència de la Generalitat, a la que s’hi afegia un altre dificultat addicional, com era el fet que “Junts pel Sí” és una coalició electoral constituïda fonamentalment per ERC i l’antiga Convergència. Dos partits que lliguen molt difícilment, i en el cas d’ERC, liderat per un personatge un tant tèrbol que posa sovint el seu interès partidista per sobre d’altres consideracions. Segurament Oriol Junqueras no és del tot aliè al pas al costat que Mas es va veure obligat a donar.  

Tot i les dificultats Puigdemont se n’està sortint amb nota. Quan fa uns mesos la CUP no li va voler aprovar els pressupostos del 2016, va donar una cop de puny sobre la taula  i va promoure una moció de confiança al Parlament que va guanyar amb els vots de la CUP. Ara està en la lluita de “referèndum o referèndum”, intentant acordar una consulta amb el govern espanyol que una vegada i un altre, es tanca en banda. Caldrà doncs espavilar-se per fer un referèndum unilateral d’independència i aconseguir que aquest rebi l’aval internacional i pugui per tant tenir efectes jurídics.

També està intentant que aquesta gent tan estrafolària de la CUP, entengui que no es pot jugar més amb el futur de Catalunya. Per això els ha deixat clar que si de nou tomben els pressupostos, l’endemà mateix ell convocarà eleccions per dignitat democràtica, si queda evidenciat de nou que el govern no té una majoria suficient per dotar d’uns pressupostos dignes al país.  

La posició de Puigdemont respecte a la independència de Catalunya no és gens ambigua. Aquelles prevencions que sempre havia utilitzat Artur Mas, dient les coses amb la boca petita i buscant eufemismes rars per voler dir segon què, no tenen res a veure amb l’actitud decidida i ferma del president Puigdemont. Sense anar més lluny, i referint-se a com veu ell la celebració del referèndum malgrat l’enèsima negativa del govern espanyol, Puigdemont ha dit que “aniré a fons i fins al final” donant a entendre que el seu objectiu més important en aquests moments és el de poder celebrar el referèndum que, recordem-ho, totes les enquestes diuen que és volgut per més del 80% dels ciutadans de Catalunya.

Per altre banda, també té gestos clars cap al govern de Madrid. No vol un tracte com si Catalunya fos una autonomia més, i exigeix una relació bilateral amb el govern espanyol. Per això ha anunciat que no assistirà a la conferència de presidents autonòmics que el govern espanyol ha convocat pel proper dia 17 de gener. Puigdemont ha rebut fortes pressions per que assisteixi a la conferència fonamentalment des de l’entorn del PP (Soraya Sáenz de Santamaria, Xavier Garcia Albiol, Enric Millo, i fins i tot el mateix Rajoy).

El més lamentable és que Puigdemont ha anunciat també que no serà novament president de la Generalitat. Ha explicat als membres del seu partit que ell va acceptar l’oferiment de Mas per presidir la Generalitat amb l’objectiu de dur a Catalunya a les portes de la independència, i que una vegada hagi complert aquesta missió no continuarà a la presidència de la Generalitat. És una llàstima perdre un líder de la talla  de Carles Puigdemont. Lamentablement al país no abunden, i al Parit Demòcrata Europeu de Catalunya (PDCAT)  no se n’hi veu ni un, ni tan sols en formació.


A banda de la crisi política, de la crisi de valors, de la crisi econòmica, Catalunya està patint una forta crisi de lideratge. No hi ha ningú amb cara i ulls per dirigir el país, precisament quan més falta fa que un líder assumeixi aquest paper. Hi haurà manera de poder convèncer a Carles Puigdemont perquè es replantegi la seva voluntat de no continuar? 

      

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada