dimecres, 17 de febrer de 2016

Muriel Casals ens ha deixat

Una dona lluitadora, compromesa, generosa i de conviccions fermes que ha estat element fonamental del procés independentista català.



Distinguida amb la medalla d'or de la Generalitat de Catalunya 


  

Un lamentable accident ha determinat, després de 15 dies d’incertesa, que Muriel Casals hagi traspassat, deixant mitja Catalunya orfe i el procés d’independència sense un dels seus lideratges més significats. Si donem un cop d’ull a aquests darrers anys i cerquem quins dels nostres compatriotes han donat la cara per la independència de Catalunya ens trobarem, sens dubte, amb la persona de Muriel Casals. Ella, juntament amb Carme Forcadell i Artur Mas són qui ha liderat aquest procés i tots tres ho han fet amb una generositat absoluta, cosa que no es pot dir d’Oriol Junqueras que tot i haver estat protagonista també del procés, no ho ha fet amb l’honestedat que ho han fet els altres personatges que he esmentat, que a diferència de Junqueras han mantingut una fidelitat absoluta a Catalunya, per sobre dels seus interessos personals. 
  
Muriel Casals era una persona empàtica molt suau en les formes, molt planera en les expressions, però molt ferma en les conviccions. Ella va ser capaç de conduir a Òmnium Cultural cap a una transversalitat, aliena als interessos concrets del partits polítics, que han portat a l’entitat a eixamplar les seves bases i a guanyar credibilitat i respecte en mols àmbits de la societat civil catalana. La seva figura ha estat posada en valor no només per tots aquells que han coincidit amb ella en els anhels independentistes sinó també per aquells que des d’enfocs polítics oposats han valorat les seves qualitats personals i la seva extremada educació i tracte afable.

Els qualificatius per ressaltar les seves aportacions i la seva qualitat humana no han faltat: “el somriure de la revolta” (Carme Forcadell); “un referent ètic a seguir” Carles Puigdemont; “la millor de tots nosaltres” (Artur Mas); “la dama dels sobiranisme cultural” (Francesc Marc Alvaro); “la força de la tendresa” (Pere Gendrau) entre moltes altres que han volgut retre un homenatge sentit a la lluitadora per les llibertats de Catalunya, que ha fet el possible perquè els catalans arribéssim a assolir un somni com és la independència. “Nosaltres som el somni” va dir ella mateixa destacant la ferma voluntat majoritària del poble de Catalunya per arribar a la llibertat nacional plena.

Més enllà de les lamentacions, el procés ha de continuar, i entre tots hem d’aconseguir que el lideratge deMuriel Casals resti sempre present entre nosaltres, i que el seu esperit lluitador no ens abandoni mai. Si ho aconseguim l’èxit està garantit i el camí que ens porta a Ítaca serà més senzill de recórrer. Cal però que els seu mestratge també l’entengui tothom, inclòs Òmnium Cultural i l’ANC. Dic això per que aquestes dues entitats últimament han caigut en mans de partits polítics; especialment Òmnium Cultural. Qui ha agafat el relleu de la presidència que havia ocupat Muriel, és una persona d’ERC (fatal política d’aquest partit de volar copar sigui com sigui les institucions de la societat civil), que actua d’una manera del tot partidista trencant la transversalitat que a Muriel Casals tant li havia costat aconseguir. Jordi Cuixart és un mer instrument en mans d’ERC i aquesta situació està afectant a l’independentisme que perd un referent important de la societat civil. Un Òmnium Cultural en mans d’ERC és dolent per Catalunya perquè trenca aquesta necessària transversalitat, i a més el Sr. Cuixart és molt sectari com es va demostrar en tota la negociació que hi va haver per la investidura del president de la Generalitat. Òmnium ha de recuperar la seva transversalitat sinó vol veure’s reduïda a un mer satèl·lit del partit que des que el pilota Oriol Junqueras tolera molt malament els protagonismes que no passen per la seva pròpia persona.


Tornant a la figura de Muriel Casals val a dir que ha estat distingida amb tot mereixement amb la medalla d’or de la Generalitat, i que el Parlament i el poble de Catalunya li retran un molt sentit homenatge pòstum. Tant de bo el procés no es ressenti d’una pèrdua tan valuosa, i entre tots suplim l’entrega, la voluntat i la força que tant generosament ens va regalar Muriel Casals a tots els que estimem Catalunya.  



  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada