dissabte, 3 d’agost de 2013

Montoro consuma l’ofec econòmic a Catalunya



S’autoritza a Catalunya un dèficit de l’1,58% del seu PIB


  
En la última reunió del Consell de Política Fiscal i Financera celebrat a Madrid el dia 31 de juliol, el govern espanyol per boca del seu ministre d’Hisenda, va comunicar que el dèficit fiscal que autoritzava a Catalunya per l’exercici 2013 era de l’1,58% del seu PIB. Amb aquest fet, el govern espanyol explicita dues situacions diferents i que es complementen: la primera és que la discussió que mantenien els “barons del PP” de com s’havien de repartir els anomenats “dèficits a la carta” ha estat guanyada per la facció més radical, i en contra d’altres comunitats presidides també del PP i que integren l’arc mediterrani. La segona, la manera d’entendre els espanyols la paraula solidaritat: Espanya entén per solidari tot allò que implica esforços econòmics de Catalunya per subvencionar als espanyols (extremenys, andalusos, manxecs, castellans, etc.), mentre que quan és Catalunya qui necessita un tracte no ja de subvenció sinó de menys esforç fiscal, llavors desapareix la solidaritat que passa a convertir-se en “privilegis” que demanen els catalans, i als que evidentment cal dir NO.


L'ordeno i mando és l'estil de Montoro i la resta de ministres
del Govern espanyol, quan tracten amb Catalunya
El cert és que aquesta enèsima decisió del Sr Montoro contra Catalunya suposa que caldrà una retallada addicional que supera els 2.600 milions d’€ respecte a la feta l’any passat. Cal tenir en compte que cada dècima de menys de dèficit autoritzat implica 200 milions de més retallades. Aquesta és la realitat, i aquesta és la nova “gracieta” que li hem de riure a aquest personatge digne de pel·lícules com “Torrente” que tan bé reflecteix la manera de ser d’Espanya i de molts espanyols. 

Cal recordar que la petició del conseller Mas Colell passava per reclamar-li a l’Estat espanyol un dèficit que fos la tercera part del que Europa ha autoritzat al govern espanyol que com és sabut és del 6,5% del PIB espanyol. Catalunya volia un dèficit del 2,2%, i en certs moments semblava que finalment els espanyols acabarien cedint fins l’1,8% assegurant que el límit de dèficit s’havia de situar per força per sota del dèficit de l’any passat que ha acabat sent del 2,16%. En qualsevol cas amb Espanya no hi ha raons ni raonaments que valguin: el que ells diuen i s’ha acabat. No hi ha opció al diàleg ni a la negociació. És la imposició, és “l’ordeno i mando” que sempre han utilitzat i que tant els agrada d’aplicar quan estan pel mig qüestions relatives a Catalunya. 

La situació tanmateix és dramàtica, i cada dia que passa va guanyant pes que aquest any 2013 no hi hauran pressupostos de la Generalitat de Catalunya, i s’esgoti l’any amb els pressupostos prorrogats del 2102, fet que implicaria un dèficit de l’1,5%, per tant per sota del límit marcat per l’ínclit Cristobal Montoro.  De tota manera, jo no descartaria no acomplir amb el dèficit fixat. Gosarien intervenir Catalunya? 

La becària de Rajoy, s'ha après una frase única a l'hora de parlar
de Catalunya: "los límites los marca la Constitución"
 Tenint en compte que la major part de la despesa social està al càrrec de les autonomies (sanitat, ensenyament, dependència, etc.) i que l’Estat només ha de fer front com a grans despeses a les subvencions d’atur, les pensions de jubilació i les inversions en infraestructures, la gran pregunta és, i què fa l’Estat amb el marge de dèficit tan gran que s’atorga a si mateix?. La resposta és ben clara: l’exèrcit. La compra de material de guerra i el manteniment de l’exèrcit amb les “missions” a l’estranger incloses, suposen una autèntica sangria que tots estem pagant-ne el gust i les ganes. També els AVE a Extremadura o Galícia, o les autovies mig buides, o els aeroports sense avions, o les JJOO de Madrid, contribueixen a aquesta injustícia que algú haurà de jutjar algun dia, per no parlar de la vergonya que produeix la connivència amb la banca que sens dubte, en un país seriós i democràtic hauria portat a algun d’aquests polítics impresentables a la presó.

A vegades em costa entendre a alguns catalans que demanen raons per fugir d’Espanya. Encara en volen més?     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada