dissabte, 29 d’agost del 2015

Més que en un estat de dret, vivim en estat del “no hi ha dret”


Nou cop baix de les clavegueres de l’Estat espanyol contra el procés


Tot i el show mediàtic protagonitzat per la policia judicial, els verdaders protagonistes d’ahir varen ser els més de 40.000 seguidors de “Junts pel Sí” que es varen aplegar al Passeig de Lluís Companys de Barcelona



Calia contrarestar l’efecte mediàtic que podia tenir la convocatòria de la candidatura de “Junts pel Sí”, i al ministre de l’Interior no se li va acudir res millor que muntar pel mateix dia un show policial, escorcollant les seus de la fundació Cat.Dem de Convergència Democràtica de Catalunya, i la del propi partit, en una operació que va començar a primera hora del matí i va acabar a quarts d’onze de la nit, previ “avis” el dia anterior a alguns mitjans “afins” per que enviessin de bon matí els seus corresponsals a fer guàrdia per deixar constància del fets, i donar el màxim abast possible a la notícia.

Malauradament ja estem massa acostumats que en vigílies electorals el Sr. Ministre de l’Interior del govern espanyol utilitzi a la benemèrita per intentar desprestigiar, i calumniar al govern de Catalunya. Al novembre del 2012 va ser el famós compte corrent d’Artur Mas a Suïssa que mai ha existit, i ara, a un mes del 27S són unes presumptes comissions del 3% que societats de l’empresari Sumarroca haurien pagat a Convergència.

Són masses agressions d’un govern espanyol desesperat per la possibilitat que a Catalunya guanyi l’opció independentista i que el porten a utilitzar el joc brut per intentar evitar que això passi.  I aquest joc brut es manifesta pràcticament cada dia. Explicava en la última entrada que el govern català havia sol·licitat a la Junta Electoral Central que allargués el termini per poder sol·licitar el vot per correu una setmana més, i que aquesta ho havia denegat. Doncs bé, l’endemà mateix es va saber que l’exercir espanyol havia fet exactament la mateixa petició pels soldats que estiguin en missió a l’estranger, i oh sorpresa, en aquesta ocasió al Junta Electoral va dir que si. A això se’n hi pot dir “Estat de Dret”?

Quan va esclatar l’afer Bárcenas, quina va ser la reacció de la fiscalia anticorrupció? Va ser comparable a la d’ara amb Convergència? Estem de veritat segurs de viure en un “Estat de Dret”? Podria posar molts exemples que contradiuen la frase d’ahir de la vicepresidenta del govern espanyol, la Sra. Soraya Sáenz de Santamaria, becària del Sr. Rajoy, qui en el súmmum del cinisme va dir que “la justícia no entiende de convocatòrias electorales”. És per això, per aquest cinisme tan espanyol, tan propi de personatges com el ministre Wert, o el ministre Montoro, o la Sra. Esperanza Aguirre, o de l’expresident Aznar, o de tants altres, que dic sense eufemismes i amb tot el convenciment, que més que en un “Estat de Dret”, estem vivint en un “estat del no hi ha dret”, i que ja n’hi ha prou, i que els catalans hem decidit no acceptar més aquesta situació de súbdits per passar a ser ciutadans lliures i amos dels nostre propi destí.

El diari "ara" reflectia molt bé en la seva
portada dues maneres contraposades
d'iniciar una campanya electoral
Per això, tot i les actuacions mediàtiques de la policia judicial espanyola, i del Ministeri del Interior, ahir la tarda més de 40.000 persones es van aplegar al passeig Lluís Companys de Barcelona per aclamar als candidats de “Junts pel Sí”, i demostrar que quan hi ha un projecte il·lusionant, quan la gent se sent ofegada, quan no es pot continuar acceptant el jou que l’Estat espanyol t’imposa, ha arribat l’hora de cercar democràticament la via per alliberar-se d’aquesta opressió que ens ofega.


Ahir als vols de les nou del vespre, 40.000 veus van entonar l’Estaca, 40.000 catalans van fer un crit unànime per la llibertat: INDEPENDÈNCIA!!!. Tant de bo, aquestes 40.000 persones d’ahir siguin una petita mostra dels vots que pot arribar a rebre aquesta candidatura el 27S. Tant de bo! 


        

dijous, 27 d’agost del 2015

El govern espanyol, ataca Catalunya per totes bandes


Pressupostos amb unes inversions insultants i coaccions internacionals; traves a la democràcia i pals a les rodes de l’acció exterior


Són exemples de com el govern d’Espanya estima Catalunya  



El ministre Montoro té dues caractéristiques que el
defineixen: l'odi a Catalunya i el seu cinisme
mal educat
Aquests dies estem assistint a un atac del govern espanyol contra Catalunya en tots el fronts imaginables.  És tanta la por que tenen que Catalunya assoleixi la independència que el seu propi encegament els porta a atiar des de Madrid als independentistes a voler marxar d’Espanya. Cada dia apareixen noves raons per dir “adéu Espanya”, i cada dia hi ha més independentistes a Catalunya disposats a donar el pas definitiu. Analitzarem quins han estat els darrers actes d’aquest govern espanyol que encara han atiat més les ànsies separatistes.

En primer lloc, cal esmentar l’aprovació al Congrés del Diputats dels pressupostos generals per a l’any 2016, en el que junt a altres menyspreus a Catalunya en destaca el capítol d’inversions, molt per sota no ja de les necessitats de Catalunya en matèria d’infraestructures, sinó a més, no complint els compromisos que el propi govern espanyol havia assumit. Continuem sense la inversió anunciada a Rodalies per mantenir la qualitat d’una xarxa que està sota mínims i posa en risc la mobilitat dels catalans; el govern espanyol continua sense considerar com a prioritat el corredor Mediterrani, desoint fins i tot les peticions de la UE. Els ports de Barcelona i Tarragona continuaran sense poder tenir connexió directe a les vies d’ample europeu dificultant i entorpint el transport de mercaderies. El quart cinturó continuarà sent una autovia que va d’enlloc a enlloc, i moltes altres infraestructures que es queden sense finançament per  a l’any vinent.

Com a complement al tema de les infraestructures, hi ha el de l’aeroport de Barcelona. La Generalitat havia aconseguit que dues companyies aèries, una japonesa i l’altre de la Índia, obrissin una línia que unís aquesta països amb Barcelona. El govern espanyol, els ha exigit que si volen autorització per volar a Espanya, aquests vols hauran de tenir la destinació final a Madrid. El govern espanyol, no vol de cap manera que l’aeroport de Barcelona pugui superar al de Madrid.

El ministre Margallo persegueix l'acció exterior de la
Generalitat, per terra, mar i aire  
Un altre exemple que s’ha de destacar en aquesta actitud hostil del govern espanyol vers Catalunya, és la denuncia que ha fet Roger Albinyana (secretari d’afers exteriors de la Generalitat), sobre les pressions que l’ambaixada espanyola a Uruguai ha fet per intentar evitar que membres de Diplocat poguessin explicar als diputats uruguaians que és el que està passant a Catalunya. Afortunadament, tot i aquestes pressions, els catalans varen poder-se explicar als membres de la cambra el procés català i com Catalunya ha arribat fins aquest punt. Tot i les pressions el diputats uruguaians van rebre molt bé a la delegació catalana, atès que donen suport al dret d’autodeterminació del pobles.

Les agressions a Catalunya, no acaben aquí. Tenint en compte que el termini per demanar el vot per correu per les eleccions del 27S, acaba el dissabte 29 d’agost, i que en aquesta data hi ha encara molta gent de vacances, fins i tot a les pròpies ambaixades i consolats del govern espanyol on a més es redueixin molt els horaris d’atenció al públic, la Generalitat havia demanat a la Junta Electoral Central que prorrogués uns dies el termini per poder demanar el vot per correu. Doncs bé, tal com era previsible, la Junta Electoral Central ha denegat aquesta ampliació de terminis, amb l’argument que “el govern català ja sabia que això passaria quan va decidir convocar les eleccions”. Una vegada més la política en lloc d’estar al servei dels ciutadans, ha servir per impedir que un bon grapat de catalans no puguin votar el dia 27 de Setembre.


A pocs dies del 27S, amb tot aquest argumentari complementari al ja existent, no haurien de quedar indecisos...  

dimarts, 18 d’agost del 2015

"Junts pel Sí" els posa molt nerviosos


La Junta Electoral Provincial de Barcelona obliga a TV3 a retirar de forma immediata el logotip “Junts” de la campanya promocional d’estiu.

Hi veuen similitud amb el logotip de la candidatura “Junts pel Sí”



Des que les forces polítiques catalanes partidàries de la independència es varen posar d’acord a concórrer a les eleccions del 27S en una llista unitària, els nervis en el flanc espanyolista es van començar a notar. Primer va ser la vicepresidenta del govern i becària de Rajoy qui va intentar restar valor a la candidatura. El ministre  Margallo també hi ha dit la seva així com tota la caverna mediàtica espanyola que es va llençar en tromba sobre la candidatura. Passats els primers dies de sorpresa, després han vingut les primeres reaccions ja més elaborades.

La primera que vull destacar és la del PSC encapçalat pel seu primer secretari Miquel Iceta, que va denunciar a la Junta Electoral Provincial de Barcelona a TV3 per que el logotip de la seva campanya promocional d’estiu era similar al de la candidatura de “Junts pel Sí”. En concret la secretària d’aquesta Junta ha estimat parcialment la demanda del PSC atès que la cal·ligrafia manual en blanc sobre un cercle amb fons verd, és molt semblant o idèntic  al de la candidatura de “ Junts pel Sí”.     

Val a dir que TV3 ha presentat immediatament al·legacions a aquesta resolució, i no pensen retirar el logotip fins a conèixer la decisió final de la Junta Electoral Central. Aquesta decisió es podria conèixer abans del proper dilluns.  El que queda clar és l’actitud mesquina que està adoptant el PSC en aquesta etapa amb Miquel Iceta de primer secretari del partit, etapa en la que el PSC fins i tot ha renunciat a mantenir en el seu programa el dret a decidir. Certament el PSC ha perdut el rumb, i amb la seva obsessió per obeir al peu de la lletra les instruccions que li marca el PSOE s’està venent Catalunya a Espanya, a canvi ni tan sols d’un plat de llenties. 

Un altre de les reaccions que vull comentar en aquest escrit és la denúncia feta per Ciutadans en contra de la celebració de la manifestació de l’11 de setembre. Carlos Carrizosa, vicesecretari de política municipal d’aquest partit va dir que “creiem que la Diada podria col·lidir amb la legalitat, ja que té tots els ingredients d'un acte de campanya electoral. I la Junta Electoral hauria d'estudiar-ho. La llei preveu que en plena campanya no es facin manifestacions ni actes per part d'entitats que no es presentin a les eleccions i que poden condicionar el vot". Pel que sembla Ciutadans no farà una denuncia formal de l’acte previst pel dia 11 de setembre, però ho denuncien públicament a través dels mitjans de comunicació a veure si algun fiscal actua d’ofici per aquesta qüestió.  És ben bé allò de tirar la pedra i amagar la ma.

Per la seva banda el Partit Popular de Catalunya en boca del seu candidat a presidir la Generalitat Xavier Garcia Albiol, ha dit que ells no s’afegiran a al denúncia de Ciutadans, però “vigilarem l’actuació del govern per tal que no destini diners públics a fomentar manifestacions partidistes o rupturistes” en clara al·lusió a la concentració prevista per la tarda de l’11S a la Meridiana de Barcelona. És curiós observar l’enfoc esbiaixat dels “peperos” catalans: es preocupen que no s’utilitzi diner públic per sufragar cap acte independentista, i en canvi veuen normal que entitats espanyolistes rebin subvencions del govern estatal per finançar les seves activitats a Catalunya. Com diria aquell, la llei de l’embut: ample per mi, i estret per tu.


Per acabar, voldria destacar una tercera reacció a la unitat independentista catalana. És la del secretari de política federal socialista, Antonio Pradas, que ha valorat la llista unitària de “Junts pel Sí”, com “una manca de respecte d’una candidatura en la que estan units la vella burgesia catalana i una antic comunista”. Certament a la caverna espanyola encara no s’han adonat que el que uneix a gent tan dispar en una candidatura unitària no és altre cosa que el desig immens d’assolir la INDEPENDÈNCIA de tot un poble.   

dimarts, 11 d’agost del 2015

La situació de la Via Lliure 2015 a un mes vista de l’11S


La Meridiana a dia d'avui té més de 120.000 inscrits


Segons els organitzadors, a un mes vista, hi ha un nivell d’inscripcions superior al de l’any passat





Per tal de veure com va el ritme d’inscripcions a la Via Lliure 2015, ofereixo un seguit de vistes del recorregut, amb l’objectiu d’animar als catalans a completar quan abans millor tots els trams que encara tenen una baixa ocupació a un  mes vista de l’11 de setembre. A final de mes tornaré a oferir la mateixa informació actualitzada per poder constatar els avenços fets per completar, un any més, una Diada espectacular que ens obri de bat a bat les portes al 27 S més important de les nostres vides.  

Trams 1 a tram 17:


Hi han 7 trams completats del tot

Trams 18 al 35:

  
No hi ha cap tram completat del tot

Trams 36 al 48:


Tampoc hi ha cap tram completat del tot

Trams 49 a 67:


Tampoc presentat cap tram complert

Trams 68 a 81:


No presenta cap tram al complert 

Trams 82 al 99:


Presenta 4 trams complerts

Trams 100 al 117:


Presenta 3 trams complerts del tot

Trams 118 al 135:


Presenta 16 trams complerts.

Pel moment, més de 120.000 persones inscrites 

Significat dels colors:





dimarts, 4 d’agost del 2015

El president Mas convoca eleccions pel 27 S


Compleix amb el seu compromís amb Catalunya tot i les amenaces de Madrid


El caràcter plebiscitari del 27S l’haurem de donar els ciutadans polaritzant el vot en les dues alternatives possibles: la dels que estiguin a favor de la independència o la dels que hi estiguin en contra  


Tal com estava previst, el president de la Generalitat Artur Mas ha convocat eleccions pel diumenge 27 de setembre tot i les advertències i amenaces del govern espanyol però també de determinats personatges de la vida política espanyola. Entre aquestes amenaces destaquen les paraules de la vicepresidenta del govern espanyol i becària de Rajoy. En la seva intervenció ha comentat que “llegirem el decret de convocatòria, si respecta la Llei bé, sinó l’impugnarem com ja hem fet altres vegades”. Però al Sra. Soraya Sáenz no s’ha quedat satisfeta i ha afegit que “estarem pendents de que es compleixi la Llei també de tot el procés electoral, caL esperar que tot i estar en funcions, el president Mas compleixi amb la neutralitat que cal exigir-li atès que governa per tots els catalans”. Ha acabat el seu míting amb cara de molt mal humor i ha conclòs que “la primera obligació dels governs autonòmics és respectar la Llei, la Constitució i l’Estatut”.

Per la seva banda el president Mas en una breu declaració institucional al país ha demanat als catalans que assumeixin la responsabilitat que el moment exigeix, remarcant que “som una nació mil·lenària que té dret a decidir el seu futur”. Ha justificat la convocatòria d’eleccions per la negativa del govern espanyol a dialogar i ha afegit que "els catalans hem de ser conscients que tot el món ens observarà”. El president Mas ha ciontinuat dient que "Estem davant d'una situació excepcional que requereix decisions excepcionals".També ha comentat que la convocatòria de les eleccions respecta "el marc legal vigent en la forma, tot i que les eleccions seran molt diferents en el fons".

El que està clar és que el 27S els catalans ens la juguem. Mai haurem tingut tan a prop la possibilitat d’assolir la independència, però paral·lelament mai haurem estat tan a prop de rebre una immensa decepció. Per tal que aquesta decepció no es produeixi cal que el dia 27 de setembre cap independentista, cap català que aspiri a que el seu país sigui lliure es quedi a casa. No es pot malbaratar cap vot per la independència i tots seran molt importants. Hem de poder conscienciar fins aquella data a tots el compatriotes per que ningú falli. Si ho aconseguim guanyarem.

Atès que el decret de convocatòria de les eleccions ha de ser exquisit amb la legislació espanyola per tal de no ser recorregut davant del Tribunal Constitucional que és l’arma jurídica encarregada de donar suport  legal a totes les demandes del govern espanyol contra els interessos de Catalunya, caldrà que el caràcter plebiscitari d’aquestes eleccions el donem els ciutadans amb els nostres vots que haurem de decidir votar als que volen la independència de Catalunya, o a aquells que prefereixen continuar sent una colònia espanyola i per tant un país espoliat al que se li discuteix el dret a parlar la seva llengua entre moltes altres discriminacions. En aquestes eleccions només estaran en joc aquestes dues opcions: la de la independència de Catalunya representada per “Junts pel Si” (CDC i ERC) o per la CUP i tota la resta de forces polítiques que es presentaran a aquestes eleccions que són del tot contràries  a la independència. 


Per tant els ciutadans haurem d’assumir una responsabilitat com mai hem assumit, fent que els nostres vots no es dilueixin en un conjunt de partits diferents, sinó que els partidaris de la independència haurem de concentrar els nostres vots en “Junts pel Sí” o les CUP. No hi haurà cap altre alternativa pels patriotes catalans que anhelin la independència de Catalunya.