Santa Innocència !

Mentre el conseller Vila confia en la “neutralitat” del TC com a àrbitre del procés, el PP anuncia un doble recurs contra la consulta del 9N.

Catalunya té arguments per evitar el boicot de l’Estat al procés

Santa innocència? altres interessos?

Aquests dies ha sorprès les declaracions del conseller Santi Vila al canal 3/24 quan ha dit que “el tribunal Constitucional  (TC) arbitrarà el conflicte “ entre Catalunya i Espanya. Aquestes paraules, plenes de manca de sentit de la realitat, han estat contestades enèrgicament per Carme Forcadell, presidenta de l’ANC , que ha deixat ben clar que “ha de ser el poble de Catalunya i els nostres representants polítics, el Parlament,  qui preguin la decisió de fer o no fer la consulta; de cap manera les pot prendre un tribunal fortament polititzat, i que la majoris de sentències que ha fet han estat en contra del Parlament de Catalunya”

Sembla mentida que el conseller Vila pugui arribar a creure’s el que diu. Després de veure com el TC ha deixat reduït a un nyap l’Estatut de Catalunya; després de veure com el TC ha obert les portes al desmantellament de la immersió lingüística, després de patir la anul·lació de la declaració de sobirania del Parlament, després de constatar com la majoria de les seves sentències són contràries als interessos de Catalunya, no es pot pensar de cap manera, que el TC té una postura de neutralitat front el problema català. Tanmateix he de dir que no és la primera vegada que el conseller Vila es despenja amb declaracions que aigualeixen, o intenten aigualir el procés de Catalunya cap a la seva sobirania. Al conseller Vila, bon negociador per altre banda, en ocasions se li veu el llautó.

A Gran Bretanya poden debatre. Aquí ens diuen NO! 

I no cal ser expert en política per adonar-se per on poden anar les coses: el PP acaba d’anunciar  que presentaran un doble recurs contra la voluntat  dels catalans de decidir lliurement el seu futur: d’una banda recorreran la Llei de consultes catalana tant bon punt l’aprovi el Parlament, i de l’altre, recorreran la convocatòria de la consulta, immediatament després que el president Mas la signi. Amb aquests dos recursos, la convocatòria quedarà doblement suspesa, atès que no hi haurà base legal (ni tan sols catalana) per formular-la. Recordem que si el TC accepta a tràmit els recursos presentats pel govern espanyol, la qüestió recorreguda queda automàticament suspesa).

Per tant, si les coses es produeixen així, la consulta només es podrà dur a terme trencant la legalitat espanyola. Com es pot dit que el TC arbitrarà la consulta?  Entenc que això només es pot afirmar des de la bona fe; no ho podria qualificar d’un altre manera.

Passa però que des del meu punt de vista Catalunya té “un roc a la faixa” que no està utilitzant. L’altre dia, llegint el resum del debat entre Àlex Salmond i Alistar Darling sobre la independència d’Escòcia, va quedar clar en opinió del Sr. Salmond, que Escòcia seguirà dins la lliura esterlina, per que davant de les amenaces de Darling de quedar fora de la lliura, Salmond li va contestar, com pagaria la Gran Bretanya el seu enorme deute extern sense Escòcia? El deute extern és doncs la gran arma, I aquest argument també és vàlid a Catalunya:

Si el govern espanyol no ens deixa fer la consulta, i aboca Catalunya a una Declaració Unilateral d’Independència, com s’ho farà Espanya per pagar el seu enorme deute extern que puja ja al bilió d’Euros i supera el 100 del PIB si hi excloem Catalunya? Aquesta és doncs la nostra arma: hem de poder negociar amb els espanyols el fer la consulta, a canvi de comprometre’ns a assumir una part del deute extern espanyol quan siguem independents. A veure si els polítics catalans poden treure profit d’aquest plantejament... Tant de bo!        

Frau Merkel hi torna...

Una vegada més, la Sra. Merkel pren part a favor d’Espanya, en el contenciós català

Sota la premissa que no es vol posar en un afer intern espanyol, dona suport a les tesis de Mariano Rajoy. D'això se n'hi diu coherència...

Aquest cap de setmana la Sra. Merkel ha visitat novament Espanya. Aquesta vegada ha anat a Galícia on ha mantingut una reunió de treball amb el president espanyol i des d’on ha donat suport a les tesis de Mariano Rajoy contràries a la celebració d’un referèndum a Catalunya sobre el dret a decidir dels catalans. Després d’un passeig pel camí de Sant Jaume en una trobada amb periodistes i responent a alguna pregunta que se li ha formulat sobre el procés català, la Sra. Merkel ha dit: “El que puc dir és que tot el que Rajoy ha dit altres vegades i acaba de repetir per mi té molta lògica i em sembla que se li hauria de donar suport”

Merkel i Rajoy fent evident con s'entenen, a través
del llenguatge dels signes, durant la seva
excursió pel camí de Sant Jaume 

El que Rajoy havia dit, i al que es referia Frau Merkel era: "no es celebrarà cap referèndum il·legal a l'estat espanyol, i no vull entrar en un debat jurídic, ja que tot és opinable, però més enllà de les lleis, és un disbarat" convocar un referèndum. És enormement negatiu per als ciutadans que viuen a Catalunya i per al conjunt dels espanyols perquè en lloc d'optar pel camí de la unió bancària, fiscal i un mercat únic, alguns pretenen anar pel camí de fora de la moneda única i això no s'explica a alguns ciutadans de Catalunya, i aquesta és una de les grans perversions d'aquest procés".

A mi em sembla que a Frau Merkel li hauríem d’explicar que Catalunya és una nació i que més enllà de la seva opinió, els catalans tenim el mateix dret a emancipar-nos d’Espanya esdevenint un Estat propi, com el que van tenir els ciutadans de la República Democràtica Alemanya de la que ella n’era una ciutadana més, de reunificar-se amb la República Federal Alemanya. Que els catalans, a més ho volem fer votant, imposant la força de la democràcia per sobre de qualsevol llei feta per emmordassar als ciutadans de Catalunya. A la Sra. Merkel se li ha d’explicar com Espanya ha tractat Catalunya al llarg de la història, i en especial en aquests darrers 15 anys, on hem estat espoliats econòmicament, on no se’ns volen reconèixer i respectar els nostres drets lingüístics, i on ens han deixat amb un Estatut escapçat per raons polítiques, després que el poble català l’hagués aprovat en referèndum.

És per això que proposo  fer-li arribar a la Frau Merkel el següent escrit:

Frau Merkel, en la seva recent visita a Espanya vostè ha manifestat que no es volia posar en afers interns espanyols, però que està d’acord amb els arguments del Sr. Rajoy sobre el procés català i la consulta del 9 de Novembre.

Sobre aquest particular dir-li, que el fet de donar suport a les tesis del Sr. Rajoy ja és entrar en matèries que no són de la seva incumbència, i en tot cas, per tenir una opinió formada, no estaria gens malament que abans d’opinar conegués els arguments de l’altre part. Si més no, llavors el seu punt de vista seria molt més valuós.

Entengui, respectada Sra., que una Llei mai podrà estar per sobre de la democràcia expressada lliure i pacíficament a les urnes

La saluda ben respectuosament

Qui vulgui enviar aquest escrit o algun de similar a Frau Merkel pot fer ho clicant aquí.       

La Llei de Consultes és constitucional i respecta les previsions de l’Estatut

No hi ha raons jurídiques per anul·lar la consulta

Només un Estat amb tics totalitaris pot actuar contra una norma legal que respecti la Constitució i l'Estatut

Divendres passat es va saber que el Consell de Garanties Estatutàries havia validat en la seva totalitat la Llei de consultes no referendàries  que ha elaborat el Parlament de Catalunya, i que sembla serà aprovada finalment a finals de setembre. El dictamen no es va fer per unanimitat, atès que 4 dels 10 membres del Consell van elaborar sengles vots particulars. 

El Consell de Garanties Estatutàries

Els membres del Consell que varen fer aquests vots particulars van ser els dos que hi són a proposta del PSC, el que va proposar ICV i evidentment, el proposat pel Partit Popular. Està clar doncs que hi ha base jurídica per poder convocar la consulta tal com estava previst.   Les reaccions del partits davant del dictamen són les previsibles: satisfacció a CiU, ERC, ICV i la CUP, i crítiques ferotges del PPC i Ciutadans. El PSC per la seva part continua amb aquesta posició ambigua i desconcertant del si però no. 

Ara, dictamen en ma, queda clar que no hi pot haver motivacions jurídiques per anul·lar la consulta, i que si aquesta es porta al Tribunal Constitucional serà exclusivament per raons polítiques.  Per tant el PP es troba davant del mateix dilema que quan va recórrer l’Estatut al TC: recorrerà la consulta només per raons polítiques? En aquella ocasió les conseqüències van ser desastroses pel partit de Rajoy que ha viscut el creixement més important de l’independentisme a Catalunya des de 1714. Si torna a repetir l’error, l’independentisme continuarà el seu ascens imparable  per més porqueria que les clavegueres de l’Estat enviïn contra Catalunya.

Però si no presenta recurs, la consulta es farà, i la resposta dels catalans serà prou clara i contundent com per iniciar amb immediatesa les converses entre els governs d’Espanya i Catalunya per tal de negociar les condicions de la sedició catalana. És a dir, tant si el PP recorre la Llei de Consultes com so no ho fa, la independència és a tocar, i això a Madrid ho saben.

El conseller de presidència Francesc Homs considera que
el dictamen aporta prou base jurídica per poder
convocar la consulta del 9N

Per tant és probable que optin per la via del mig, és a dir, intervenir la Generalitat tan bon punt com el president Mas convoqui formalment la consulta pel dia 9 de novembre.  I si això passa la resposta dels catalans ha de ser contundent i pacífica però d’una fermesa absoluta: la independència si o si.

Estem doncs davant d’unes dates que seran històriques: el període de temps que va des de l’11 de setembre fins el 9 de novembre de 2014 serà fonamental per l’esdevenir històric de Catalunya. Per això no em cansaré de demanar la unitat del catalanisme polític. Partits i líders polítics han de ser conscients de la importància extraordinària i única del moment, i han de ser capaços de deixar de banda els seus interessos de partit o personals, per posar-se incondicionalment al servei de Catalunya i aconseguir aquest anhel que, mai com ara, hem tingut al nostre abast.

Segons indiquen la majoria d’enquestes electorals, si avui es fessin eleccions al Parlament  de Catalunya, ERC guanyaria per sobre de CiU. És per això que cal demanar-li sobretot a ERC que sigui generosa amb Catalunya. Avui, unes eleccions al Parlament només servirien per dilatar el procés sobiranista en el temps. Per tant, li correspon a Esquerra Republicana de Catalunya decidir quina és la seva prioritat; o la independència o el govern de la Generalitat. Si la decisió fos meva, ho tindria molt clar: em decantaria claríssimament per la independència, i una vegada Catalunya sigui un Estat i disposi d’una Constitució moderna, llavors a lluitar al màxim per aconseguir liderar el país des de la Generalitat.

Tant de bo, entre uns i altres, anem apropant tant com siguem capaços, el final d’aquesta llarga i complicada travessia del desert...

Possible prevaricació si es suspèn la consulta per part del govern espanyol

Pel dia 9 de novembre només hi ha una pla A: votar

Per primera vegada aquestes últimes setmanes, els paritts catalanistes mostren una unitat clara i contundent: Això només pot beneficiar al procés sobiranista de Catalunya

    

En una entrevista al canal 3/24, l’alcalde de Barcelona Xavier Trias, deixa entreveure que el govern espanyol podria incórrer en un delicte de prevaricació, si suspèn la consulta del dia 9 de novembre, sabent que aquesta es fa d’acord a la legalitat. Aquest és un raonament del tot correcte. Cal recordar en aquest sentit que la Llei de consultes de Catalunya que s’està tramitant en el Parlament, està sent avaluada per  pel consell de garanties estatutàries, per tal d’assegurar que en cap cas pugui ser qualificada d’inconstitucional.

L'alcalde Trias diu que l'Estat podría incòrrer en un delicte
de prevaricació si suspèn la consulta sabent que és legal  

La Generalitat té competències exclusives per a l’establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l’acompliment i la convocatòria de  audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre instrument de consulta popular, amb l’excepció expressa de les anomenades consultes populars per via de referèndum que necessita el permís exprés de l’Estat. Es preveu que aquesta llei sigui vigent a finals de setembre o primers d’octubre, i conté els elements diferenciadors suficients com per no ser considerada referendària, atès  que tant el cens com l’edat per votar, son diferents a les previstes en la Llei espanyola.

Per tant, si les tesis dels parlamentaris que han elaborat la Llei catalana de consultes es confirmen, la convocatòria del 9N podria ser legal, i a partir d’aquí adquireix gran rellevància el que deia ahir l’alcalde Trias sobre la possibilitat que el govern espanyol prevariqués si anul·lava una consulta feta sobre una base del tot legal. De ser així seria un fet molt greu, que sen dubte podria comportar conseqüències desagradables pel govern d’Espanya, també a nivell internacional.  

Malgrat tot, hem de tenir clar que el govern espanyol farà tot el que pugui i més per impedir la consulta, i ho farà emparant-se en la legalitat si troben la manera de fer-ho, però segur que intentaran impedir-la també en cas que no trobin la manera legal de fer-ho. Tot valdrà per evitar que els catalans puguem decidir lliurement el nostre futur. 

Tanmateix i tal com diu l’alcalde Trias, però també la majoria de forces polítiques que estan pel dret a decidir,  hem de mantenir amb fermesa que el dia 9 de novembre votarem. I ho hem de fer per que no podem deixar cap escletxa oberta al dubte. Volem votar, i votarem. I aquest és un objectiu irrenunciable d’una majoria de la societat civil de Catalunya.

Muriel Casals i Carme Forcadell mantenen encertadament
 que per  aconseguir l'èxit el 9N, cal assegurar una
assistència massiva a la manifestació de l'11S  

El que passi després del 9N ja es veurà, tant si hem votat com si no. No hi ha d’haver cap pla B. Només tenim un Pla, el de votar el dia 9 de novembre.

D’avant d’una eventual suspensió per part del Tribunal Constitucional, els partits que donen suport a la consulta han afirmat que “només el Parlament de Catalunya decidirà si es posen les urnes al carrer el 9N”. En un acte a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent, els quatre partits que defensen la consulta, CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP han fet pinya al voltant del 9N, i han mostrat unitat per tal d’aconseguir  que els catalans puguem votar. S’ha vist una unitat que fa temps que no es veia, i aquest fet ha de ser remarcat com a molt positiu per l’esdevenir de les ànsies catalanes d’aconseguir un estat propi, dins la Unió Europea. Veurem com evolucionen els esdeveniments però avui per avui, el missatge de tots plegats és el dia 9 de novembre votarem.

A aquest missatge s'hi han afegit també la ANC per boca de la seva presidenta Carme Forcadell, i Òmnium Cultural també mitjançant la seva presidenta Muriel Casals. Tant de bo aquesta unitat es mantingui, i aquesta vegada els polítics catalans estigui a l’alçada del que una majoria de la societat li reclama: Unitat coma únic camí per garantir l’èxit del 9N i la independència de Catalunya.